Del CF a la SAD

VALÈNCIA. Esta setmana sense Lliga, per culpa d'eixe engendre ideat pel president de la RFEF que es disputa a Aràbia a canvi d'uns diners i de mirar cap a altre costat i no incomodar ni qüestionar-se res al voltant dels drets humans o les llibertats individuals i col·lectives del regne saudí, ens permet centrar la nostra columna en un tema que, pel que sembla, no es vol que se li done cap difusió ni publicitat per part dels actuals okupes de Mestalla. 

Encara que semble mentida el Valencia està inmers en una ampliació de capital que pot ser crucial per al futur de l'entitat. La pesima gestió dels actuals gestors, junt al deute històric, disparat des del moment en que es va decidir la construcció del Nou Mestalla, ha fet que l'actual Consell directiu haja decidit ampliar el capital de la societat per a, literalment, enfortir el posicionament econòmic de l'entitat per fer front amb solvència als reptes del Club a present i futur. Traduït i en poques paraules posar un parxe en la caòtica situació econòmica del club. Esta ampliació és per valor de 24.519.336 euros amb càrrec a aportacions dineràries, a través de l'emissió i posada en circulació de 4.086.556 noves accions. Cadascuna d'elles amb un valor nominal de 6 euros i una prima d'emissió global de 57.211.784 euros, és a dir, de 14 euros per acció. 

I és que desgraciadament el València a més de ser un club de futbol també és una Societat Anònima Deportiva (SAD) , o millor dit va ser un dels equips que es va vore obligat a convertir-se en societat anònima el 1992. Així, des de fa quasi trenta anys a la Lliga espanyola competeixen societats anònimes esportives contra clubs. Una anomalia potenciada i fomentada en el seu moment pel govern de Felipe González i on Javier Gómez Navarro, el secretari d'Estat de l'esport en eixos moments, va tindre un paper fonamental. El primer projecte de la llei de conversió en Societats Anònimes Esportives dels clubs, considerats professionals, no va poder ser aprovat per la dissolució del Parlament amb motiu de les eleccions generals de 1989, però va ser reprès en la següent legislatura i després del seu estudi va ser aprovat per les Corts Generals el 27 de setembre, entrant en vigor el 15 d'octubre de 1990. 

Eixa Llei va permetre i continua fent-ho, la persistència d'alguns clubs esportius: Athletic Club, Osasuna, FC Barcelona i Real Madrid. Els únics que esta llei no va obligar a convertir-se en societat anònima esportiva amb l'argument que tenien patrimoni net positiu els exercicis fiscals anteriors. Per desgràcia el València no va ser inclós en eixe selecte grup, malgrat els esforços fets per la directiva presidida per Arturo Tuzón. 

Així les coses, des d'eixe moment es va permetre la coexistència, en un mateix campionat, d'entitats regides i gestionades per diferents formes jurídiques i què front a mateixos problemes no tenen les mateixes solucions. I només hem de recordar, per exemple, la impossibilitat de promoure una moció de censura contra el dirigent de torn en el cas que una majoria de socis del club ho considere oportú en les SAD. Com seria l'actual cas que es viu al València, on els socis i aficionats valencianistes han de patir amb impotència els despropòsits i les erratiques decisions del seu màxim accionista i la vergonya de tindre a la llotja a un indigne president. Com bé diu el refrany castellà: “de aquellos polvos estos lodos”.