Del València FC al València CF

VALÈNCIA. "En la ciudad de Valencia, a primero de Marzo de mil novecientos diez y nueve. 

Reunidos los expresados al margen, acuerdan constituir un club de foot ball y dedicarlo al deporte en general siempre que entre en los medios de que disponga esta nueva sociedad, la cual se denominará "Valencia F.C.". " 

Açò és el que pot llegir-se en l'acta de constitució del club valencianista. La denominació "Valencia Foot-ball Club", no és casual, és conseqüència de la rellevància que els britànics van tindre en la difusió dels esports qualificats com a "moderns": futbol, rugbi, tennis, hoquei... 

Cal tindre present que la pràctica esportiva en eixos anys, no estava a l'abast de tot el món, tan sols les classes social més afavorides podien accedir a l'esport. Així, ser un “sportman” significava formar part de la modernitat i suposava estar disposat a obrir-se a les noves tendències arribades de l'estranger. Un cosmopolitisme que es reflectirà en els noms de les entitats esportives nascudes durant estos anys, les quals utilitzaran fórmules com ara Foot-ball Club, Sporting Club, Athletic Club, Gymnastic o Racing Club, considerades més "modernes" que les seues equivalències en valencià o castellà. Així, el València FC, va utilitzar el seu nom fundacional, sense cap impediment per part d'organismes polítics o esportius, durant els seus primers anys d'existència.

No seria fins al final de la guerra, quan les circumstàncies canviaren i, entre les moltes conseqüències de la victòria del bàndol "nacional", es va procedir a la castellanització i a la eliminació dels termes estrangers. Esta prohibició va aplicar-se als noms dels equips, associacions i entitats esportives. Així, el 20 de desembre de 1940 la comissió executiva del Comitè Olímpic Espanyol i del "Consejo Nacional de Deportes", presidides pel General Moscardó va acordar: "[...] Proceder con carácter general al cambio de denominaciones de aquellos clubes que ostentan nombres extranjeros o cuya construcción se realice cono normas o modismos extranjeros". 

Per dur a terme estos acords es va involucrar fins i tot el Ministeri de la Governació a través de la "Delegación de Prensa y Propaganda" la qual, a mitjans de gener de 1941, va enviar als clubs afectats una comunicació en què se'ls feia saber de l'obligació d'adequar els seus noms "al más recio españolismo, desechando los vocablos extranjeros". 

Fruit d'esta decisió política molts clubs es van vore obligats a variar els seus nom. Així, el Valencia Foot-ball Club, va passar a ser el "València Club de Futbol", sense cap possibilitat d'oposar-se a esta mesura. 

En la memòria del club de la temporada 1944-45, primera publicada després de la guerra, en relació a este punt pot llegir-se: 

"Por disposición del C.O.E., comunicado por nuestro organismo superior fue cambiado el nombre de nuestro club, que hoy se denomina Valencia Club de Fútbol en vez de Fútbol Club". 

Sense més comentaris, ni explicacions a la seua massa social. Evidentment, l'ordre dictada per les autoritats franquistes va ser assumida sense debat, i mai va ser ratificada pels socis del club, entre altres coses per la prohibició de celebrar juntes i assemblees que van patir els clubs esportius fins molts anys després. 

No serà fins al juliol de 1972, quan el règim franquista arribava a la seua fi i començava a intuir-se un cert aperturisme, quan va ser derrogat el decret de 20 de desembre de 1940, fet que van aprofitar clubs com el FC Barcelona, el Sevilla FC, l'Athletic Club de Bilbao, el Racing de Santander o l'Sporting de Gijón entre altres per recuperar les seues denominacions originals. 

Desgraciadament, este no va ser el cas del València, el qual no va recuperar el seu nom fundacional ni en 1972, ni una vegada tornada la democràcia a Espanya. Potser les causes poden trobar-se en el poc interés de les directives del club per la seua història, en els efectes de la "Batalla de València" i en el menifotisme característic de la societat valenciana. 

Altra oportunitat perduda per restablir l'FC, es va donar el 1995, durant la presidència de Paco Roig, moment en el qual l'equipació va recuperar el pantaló negre en substitució del blanc habitual durant moltes dècades. Este canvi, es va fer pràcticament sense oposició i amb una acceptació quasi generalitzada per part de la massa social. 

Ara, tenint en l'horitzó el centenari de l'entitat, pot ser el moment de començar a plantejar-se un debat serè i tranquil on es done l'oportunitat als socis i accionistes del club perquè lliurement trien entre continuar amb una denominació imposada o recuperar la denominació primigènia escollida pels fundadors del València FC.