El contuberni de Bremen

VALÈNCIA. Fa pocs dies es varen complir quinze anys del triple drama que el valencianisme va viure a la ciutat alemanya de Bremen. 

La temporada 2004/05 és va iniciar amb la victòria a la final de la Supercopa d'Europa disputada a Mònac contra el FC Porto.  Eixe triomf va fer que, uns mesos més tard, l'entitat valencianista aconseguira alçar-se amb el títol de 'Millor club del Món' de 2004, segons la classificació que realitza la Federació Internacional d'Estadística i Història del Futbol (IFFHS). En tres temporades els de Mestalla havien guanyat dos lligues i dos títols europeus. Amb estos precedents tot semblava anar sobre rodes. 

Però tot canviaria en eixe desplaçament per a disputar la segona jornada de la Champions League. I això que les coses no van poder començar millor. En el partit, en la primera jugada, al primer minut, Vicente Rodríguez, en eixe moment el millor jugador en la seua posició del futbol europeu, va avançar al València amb un xut creuat davant el qual res va poder fer el porter teutó. I eixe va ser l'inici del final del millor València del segle XXI, i del mateix Vicente, el qual va caure lesionat de gravetat i des d'eixe moment va començar un calvari en forma de lesions que no li permeteren recuperar el seu nivell. 

El València va acabar perdent el matx i va encadenar una sèrie de resultats negatius que acabaren per eliminar-lo de la Champions, de la Copa i de la UEFA. Estos dolents marcadors provocaren la destitució del técnic Claudio Ranieri. 

Si estos dos primers drames tingueren un caràcter esportiu i es varen produir sobre els terrenys de joc, el tercer d'ells i el més greu, es va gestar als despatxos i va ser producte del que es va conèixer com al “contuberni de Bremen”. 

Un contuberni és un pla secret o conspiració per aconseguir algun objectiu. Este terme s'utilitza sovint per referir-se a especulacions de teories ridícules, equivocades, infundades, extravagants o fins i tot irracionals. I moltes d'estes característiques es donaren precisament en eixa conspiració de Bremen.

Eixa trama orquestrada per les altes esferes valencianís fou producte del clima d'eufòria desmesurada que es vivia a l'entitat. Sols era qüestió de temps que el poder accionarial, en la figura del seu màxim accionista, volguera accedir a controlar de primera mà el club. I en la nit prèvia a l'enfrontament contra el Werder Bremen tingué lloc la reunió on es va decidir que Juan Soler es posara al capdavant del València en detriment de Jaume Ortí. 

De la caòtica presidència de Soler, qui va presentar la seua dimissió com a president del València al març de 2008, adduïnt  problemes de salut, poques coses positives poden dir-se. Durant els seus tres anys i mig el club no va guanyar cap títol, va tindre quatre entrenadors, cinc directors esportius i a més es va embarcar en la construcció d'un nou estadi sense tindre el finançament necessari.

Ara, passats quinze anys, i en la perspectiva que ens dona el temps podem afirmar que molts dels mals que pateix el València tenen el seu origen en aquella conspiració de Bremen, la causa primera de l'actual situació accionarial que viu el club de Mestalla.