El Nou Mestalla, un estadi al 33%

VALÈNCIA. En estos últims mesos l'actualitat del València ha estat condicionada, a més de per la marxa esportiva i social, per la caducitat o per l'opció de prorrogar l'Actuació Territorial Estratègica. (ATE) sobre l'estadi de Mestalla. Per entendre com s'ha arribat a este extrem hauríem d'anar al 2004, quan els de Mestalla, havien encadenat, des de 1998, una series d’exits esportius que semblava no anaven a acabar-se: Dos Lligues, una Copa de la UEFA, una Copa d'Espanya, una Supercopa espanyola i altra europea, una Intertoto, dos finals de la Champions League, junt a la designació com a millor club del món de 2004 per la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol.

Esta bogeria de triomfs esportius va coincidir amb uns anys on la bombolla immobiliària no parava de créixer. En eixes va sorgir la idea de construir un nou coliseu valencianista que substituira al venerable estadi de Mestalla.

Per eixe motiu inicialment es va subscriure un protocol d'intencions per a construir el Nou Mestalla al 33% entre el club, la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de la ciutat. Creant una societat mixta pel qual es mantenia la titularitat pública del terreny, el club finançava les obres de l'estadi i no quedava definida l'aportació de la Generalitat, encara que sí el seu recolzament al projecte. D'esta manera, el València CF disposaria del recinte i dels recursos que generara en exclusivitat i les  administracions públiques podrien fer ús d'ell per a determinats esdeveniments, com competicions esportives internacionals de primer nivell, que no interferirien en les competicions del club.  A més es requalificaven els terrenys del vell Mestalla per poder finançar les obres del nou estadi.

Però va accedir a la presidència Juan Soler i tot açò quedà en no res. Va voler que el club es fera des de l'inici amb la propietat en exclusiva de la nova llar valencianista, a l'avinguda de les Corts Valencianes, amb la qual cosa va trencar amb la formula acordada amb l'Ajuntament i el Consell. I no cal explicar tot el que, desgraciadament, va vindre després.     

El que no va prosperar a València va ser el model escollit a Bilbao per a construir el nou estadi dels lleons. Així es va constituir la societat San Mamés Barria, en la què participen, a més de l'Athletic Club, la Diputació de Biscaia, el Govern basc, Kutxabank i l'Ajuntament de Bilbao. El club bilbaí va aportar, només, 43 dels 189 milions d'euros del cost final de l'estadi. I, fins que arribe la possibilitat de fer-se amb la seua propietat, quan el camp tinga 50 anys, l'Athletic pagarà una renda aproximada de 500.00 euros anuals, el que suposarà uns 25 milions més. En eixe moment podrà fer-se amb el 100% de la propietat abonant altres 66 milions. Sempre que vullga exercir eixa opció, ja què també té la possibilitat de prolongar l'arrendament 50 anys més.

Així són les coses, mentres en Bilbao tenen un estadi modern i confortable des de ja fa uns anys, ací encara estem esperant a vore  quan i com es reprenen les obres del Nou Mestalla.

Esperem que entre el València, l'Ajuntament i la Generalitat s’arribe prompte a una solució, que esta vegada segur no serà al 33%.