El pas endavant de la pilota femenina

VALÈNCIA. L’avanç de la pilota femenina és imparable. El treball obscur, la paciència i la inversió efectiva durant els últims anys han fructificat, finalment, en una collita de joves jugadores d’alt nivell la qual s’ha guanyat, per mèrits propis, un lloc en el trinquet d’elit. Una immillorable forma d'arrossegar moltes i noves xiquetes a les escoles de pilota amb el somni de jugar algun dia com Victoria, Mar, Aida, o les germanes Puertes. Amb tot, ha arribat l’hora que les institucions facen un pas endavant. El pas més important, i també el més difícil, en el camí cap a l’equiparació real i total de la pilota femenina i masculina: la professionalització de les jugadores.

El passat dimecres, durant la presentació de la quarta edició del Va de Dona (se celebra este cap de setmana), el president de la Federació de Pilota Valenciana, José Daniel Sanjuan, va anunciar que el procés per a fer professionals les xiques està ja en marxa. “Estem fent una sèrie d’impulsos perquè les dones comencen amb un contracte professional, bé enguany, bé a primers de l’any que ve”, va explicar davant les càmeres d'À Punt Mèdia. El dijous a la nit, en el programa Línia de Fons de la ràdio pública valenciana, Sanjuan va afegir més detalls. “Perquè les xiques pogueren continuar jugant en els clubs i no es trencara el campionat (de clubs), calia fer-los una 'beca-contracte'. Anem a agafar diners de patrocinadors de campionats de xiques i recursos propis de la Federació i anem a invertir-los durant un any per a fer deu contractes professionals a les millors mitgers i restos del campionat Individual que està acabant-se ara”, va comentar el màxim dirigent federatiu.

Una gran notícia. Una històrica notícia (mai, fins ara, una dona ha sigut professional de la pilota valenciana). Una notícia que, tanmateix, encara deixa alguns dubtes per resoldre i evidencia una dolorosa realitat: la falta de sintonia entre la Federació de Pilota Valenciana i la Fundació per la Pilota Valenciana, les dues entitats responsables de la gestió de la pilota.

Respecte a algunes de les qëstions que encara s'hauran d'explicar està la quantitat d'eixes “beques-contracte” per un any, quin tipus de relació laboral tindran les jugadores, en quins trinquets jugaran i de quina forma podran competir en competicions professionals i, al mateix temps, seguir presents en les de clubs (amateurs) sense contravenir la normativa actual. A més, també cladrà saber si este tipus de "beques-contracte" podran ser extensives als joves jugadors masculins (com els que participen als campionats de Tecnificació sub-23), els quals tenen, davant la Federació, el mateix dret a percebre este tipus de remuneració.

Malgrat tot, la qüestió més complicada d’assimilar, el gran interrogant, és per què el procés de professionalització de les xiques el protagonitza i encapçala la Federació de Pilota Valenciana i no la Fundació per la Pilota Valenciana. La Fundació, amb presència d'institucions públiques i privades, va ser creada en 2018 amb l’objectiu de gestionar la pilota professional. De fet, un dels desencadenants del seu origen va ser la negativa de la Federació d’encarregar-se del món professional masculí després de la fallida de l’empresa ValNet. La Fundació és, per tant, la responsable, a dia de hui, de pagar les nòmines dels pilotaris professionals, de la seua contractació i d’organitzar els campionats i trofeus professionals. Per què no també amb les xiques? Per a què, llavors, es va crear la Fundació?

I el cas és que si la Fundació no contracta les jugadores no és per falta de voluntat. Els responsables de l'entitat van traslladar fa mesos a la Federació la seua intenció de contractar a un grup de huit o deu xiques per a participar en campionats professionals femenins. La idea era que estos campionats se celebraren en moments de la temporada en els quals no s’afectara directament a les competicions de clubs, per tal de compaginar els dos tipus de campionats. La proposta de la Fundació es fonamentava en obrir una etapa de transició en la qual les jugadores cobraren per competir en determinats campionats professionals (com els xics) i, a l’hora, poder seguir jugant amb els seus clubs. És més, la Fundació va arribar a un acord amb un patrocinador per a organitzar, per primera vegada, el Trofeu Mestres femení (a finals d’este any, si es manté), el primer campionat femení professional. La Federació no va considerar factible la proposta de la Fundació, però, ara, anuncia pel seu compte la professionalització de les jugadores.

I enmig, les jugadores. Les jugadores que, cada setmana, furten hores d’estudi o d’oci amb els amics i la família per entrenar i jugar. Més esforç generós per a pujar el nivell de la pilota femenina. Són les pilotàries que han fet possible arribar fins a hui, a este moment transcendental en el qual cal un pas més, ferm i endavant. Sense dubtes per resoldre, tensions ni lluites de poder. Elles s’ho mereixen. Que siguen professionals no és un premi, és justícia.

A tot açò, este cap de setmana se celebra la quarta edició del Va de Dona. Des d’ahir i fins demà, unes jornades festives i reivindicatives que serviran, de nou, per a visibilitzar i posar en relleu l’arribada progressiva i irreversible de la dona a la pilota, fins no fa massa temps hermèticament tancada a la realitat femenina. El nombre de jugadores creix (vora 700 entre escolars i federades) i també ho fa el d’aficionades i curioses que s’apropen al trinquet o al carrer a vore una partida. De fet, el Va de Dona va nàixer per a unir i cohesionar. I ara, en estos moments tan fonamentals per les que seran jugadores professionals, la pilota femenina necessita més que mai acord i consens. Certeses. Futur. S'ho han guanyat al trinquet.