El primer “olímpic”

VALÈNCIA. En plena voràgine dels JJOO que es disputen a Tòquio hui dedicarem esta darrera columna de la temporada al primer valencianista que va ser “olímpic”: Onofre Lerma Rodilla.

Jugador nascut a Quart de Poblet, va iniciar-se en el futbol en els equips inferiors del Gimnàstic. Des d'on va ser fitxat per a reforçar l'equip reserva del València. En l'estiu de 1935 va passar a ser jugador del primer equip. El seu debut fou el 10 de novembre d'eixe any, en la primera jornada lliguera, a Mestalla contra el Sevilla. La seua aportació en eixa campanya es va limitar tan sols a    cinc partits de Lliga.

Com en molts altres casos, l'esclat de la Guerra Civil va condicionar negativament la seua trajectòria esportiva. Durant els anys de la guerra va continuar en la dinàmica del primer equip valencianista. Malgrat que la Federació Espanyola de Futbol va deixar a les clares la suspensió de totes les competicions de caràcter estatal, les federacions territorials van continuar, mentre les condicions bèl·liques ho permeteren, organitzant campionats regionals o entre territorials.

En paral·lel, el Consejo Nacional de Educación Física, del Govern republicà va estudiar la necessitat d'intensificar les relacions amb les diferents internacionals esportives. La mostra més rellevant d'este interès per ser present en l'àmbit de l'esport més enllà de les nostres fronteres va ser la participació en la IIIª Olimpíada Obrera, celebrada  a la ciutat belga d'Anvers, entre el 25 de juliol i l'1 d'agost de 1937.

La delegació espanyola, tot i les adverses circumstàncies, va ser d'un gran nivell. Bona part dels seleccionats van ser alliberats, temporalment, de les seues obligacions militars per poder preparar de manera òptima la seua participació.

El nostre protagonista va ser seleccionat per integrar el combinat de futbol. Equip que va obtenir la tercera posició final després d'un brillant torneig, on només pergueren enfront la selecció soviètica, per un marcador de 2-1, en les semifinals. La participació espanyola va resultar un èxit esportiu, però molt més a nivell propagandístic.

El 8 d'agost, una vegada finalitzada l'Olimpíada Obrera, la representació espanyola va participar en París en una sèrie de partits amistosos enfront d'altres seleccions obreres amb la clara finalitat de guanyar simpaties i suports per a la causa republicana.  En esta ocasió es va aconseguir la segona plaça per darrere de la Unió Soviètica.

Una vegada finalitzats els compromisos esportius, alguns dels seleccionats, com el mateix Onofre Lerma, aprofitaren per "passar-se" a l'Espanya nacional. Estes desercions van fer que el Govern republicà ordenara el seu retorn a l'Espanya republicana i al mateix temps esta situació va ser utilitzada per l'Espanya franquista per mofar-se dels republicans.

Lerma, com la resta dels desertors, va ser sancionat per part de les autoritats esportives repúblicanes, que el van declarar en rebel·lia.  Més tard, una vegada acabada la guerra, també va ser sancionat, durant dos anys i mig, pel comitè depurador de les autoritats esportives franquistes per, irònicament, haver fugit d'Espanya durant la guerra. 

Onofre Lerma va reaparèixer en la Lliga 1941-1942, on va tindre poques aparicions. Eixa va ser la seua última temporada defensant al València.

 Anvers 1937 va ser la darrera Olimpíada Obrera, l'esclat de la IIª Guerra Mundial i la posterior inclusió de la URSS en el Comitè Olímpic Internacional, entre altres causes, van fer que estes cites esportives, de marcat caràcter polític, deixaren de celebrar-se.