opinión

El València i la condemna del'oblit

30/11/2019 - 

VALÈNCIA. Estimats lectors, com tots vostès sabran, el passat cap de setmana el club de Mestalla va visitar el Benito Villamarín, el camp on, no fa tants mesos (encara que sembla que ha passat una eternitat, per tots els fets que s'ha succeït des d'eixe 25 de maig), l'equip dirigit i construït pel binomi Marcelino-Mateu va conquerir la Copa del Rei. Doncs bé, per a recordar tan magna efemèride algun departament de l'entitat, qui sap si comunicació, presidència, tots dos o cap d'ells (en este club tot és possible), va tindre la genial idea de llançar a les xarxes socials un missatge acompanyat d'una foto en la que apareixien els cinc capitans de la passada temporada: Rodrigo, Gayà, Parejo, Jaume i Kondogbia amb la copa en les celebracions a Mestalla el dia després de la victòria copera a terres sevillanes. En principi tot semblava correcte, un text breu i una foto molt representativa que mostrava la alegria existent en eixe moment al vestidor i la unió del planter valencianista després d’haver trencat amb una llarga sequera sense alçar un títol. El problema va vindre quan es va descobrir, que eixa foto havia sigut “retallada” per fer desaparèixer a un dels protagonistes d'eixa final que, pel que sembla, s'ha convertit en incòmode per a la propietat, per a la presidència o per a les dos, com deia poc abans, en este club tot és possible.

El fer “desaparèixer” el llegat i la memòria dels rivals no és cap novetat, la història de la humanitat està plena d'exemples: assiris, hitites, babilonis, perses i egipcis ja utilitzaven estes técniques. Però varen ser els romans, una civilització que reverenciava als seus avantpassats i vetllava per la seua memòria i record, els qui arribaren a legislar al voltant d'esta pràctica. Així, promulgaren la «damnatio memoriae», terme que pot traduir-se com a condemna de la memòria, un dels càstics més cruels ja que les persones condemnades a esta pena eren esborrades per complet de qualsevol forma de record ja fora en textos, gravats, murals, estàtues, etc.

Ja en el segle XX, altres experts en "esborrar" als seus adversaris van ser els soviets. Els quals no dubtaven a eliminar de les fotografies, molts anys abans de la invenció del photoshop, a tots aquells que hagueren caigut en desgràcia a ulls dels dirigents del politburó del partit comunista, aplicant els mètodes de l'Agitprop, el departament dedicat a l'agitació i la propaganda. Dos estratègies fonamentals dels revolucionaris soviètics per manipular les masses i mantenir-les a favor del seu règim.

Afortunadament, el valencianisme no viu ni a l'antiga Roma ni a la URSS dels soviets i ningú podrà esborrar de la seua memòria a TOTS els protagonistes d'aquella màgica nit sevillana.

Ara sols hem d'esperar que la desafortunada “retallada” fotogràfica sofrida per Marcelino haja sigut tan sols una errada i no algo que es generalitze.