“En el mà a mà passes de l’eufòria a la por”

VALÈNCIA. La història de l’esport d’elit s’escriu amb instint competitiu i caràcter guanyador. Tom Brady, Michael Jordan, Rafa Nadal... Tots ells han dominat en les seues modalitats gràcies al talent, però també a la constància i el sacrifici del que mai es rendeix. D'eixos, al trinquet, no hi ha hagut mai cap jugador com Álvaro Navarro. El pilotari que va aconseguir l'impossible: guanyar 11 títols del mà a mà. Emperador indiscutible del campionat Individual, retirat de la competició des de 2014, el “Bou de Faura” analitza ara, amb la saviesa de l’experiència i el temple de la calma, com es presenta enguany el gran torneig de la pilota professional.

Pregunta: Comença una nova edició del mà a mà d’escala i corda. Com ho veus?

Resposta: Més obert que mai. Ahí està De la Vega, que ve de guanyar la Lliga i ser finalista l’any passat. Ahí estan Giner, ja consolidat, José Salvador… Tres joves que van a donar molta batalla. I també estan Pere Roc II, Soro III, Puchol II… jugadors que han d'estar ahí sempre. O Genovés II, que és un jugador que té el manual de jugar, que pot guanyar a qualsevol, encara que és cert que està castigat per les lesions.

P: Puchol II és el gran favorit?

R: Sí. Sobretot per la forma en la qual va guanyar l’any passat. Puchol II ha de demostrar enguany que està un escaló per damunt de la resta. És el que es veu en el dia a dia, però ho ha de demostrar ara.

P: Deu ser més complicat mantindre’s que arribar i guanyar un Individual…

R: El més difícil és aguantar ahí dalt. Guanyar un Individual és difícil, però el que el guanya té molts problemes per a guanyar el segon. I per al tercer més encara. No és pels rivals, sinó per la pressió que s’imposa el jugador. És molt complicat mantindre’s. Ara ho veig des de fora. Per això, per a mi el favorit és Puchol II, però veig jugadors que el poden guanyar en un bon dia. D’ahí la importància de saber gestionar la pressió. A quina pressió deu estar sotmés ara Puchol II?

P: La gran notícia de l’any passat va ser el rendiment dels jugadors més joves. Et van sorprendre?

R: No. Em va sorprendre De la Vega, perquè venia d’una lesió. Però Salva Palau, Giner i José Salvador són joves a qui la pilota els corre molt. Els eix la pilota barbaritats. Els falta quallar-se, però donen molta batalla. Atenció enguany a ells.

P: Has treballat amb la majoria d’ells en la seua formació. Els has aconsellat molt en el mà a mà?

R: Només no he treballat amb De la Vega. El que més costa és el tema psicològic, perquè són joves i ho basen tot en la força. Tots hem passat per ahí. Però ells són més tècnics que jo per a jugar individualment. Han de saber aprofitar-ho. Tècnicament, ho tenen tot, han de treballar l’aspecte psicològic.

P: Hi ha més nivell ara que abans en l’Individual?

R: No ho sé. Puc dir que els d’ara tenen molta força de pilota, això sí. Que juguen més ben jugat… No m’atreviria a dir-ho. Hi Ha hagut jugadors que sabien jugar molt mà a mà: Sarasol, Pigat, Oltra, Genovés II. Eixos jugadors tenien el manual i et complicaven la vida sempre. Els d’ara tenen molta pilotada. És el que em va sorprendre quan va eixir Soro III, que des del 9, amb res, la tirava dalt. Els jugadors de hui en dia tenen molta força i les dues mans molt bones, però crec que són més jugadors de parelles i trios que de l’Individual. Entrenen l’Individual mes i mig abans de la partida, jo entrenava el mà a mà cada setmana.

P: De nou, enguany cap jugador opta a alçar la Feninde. Amb el pas del temps està adquirint valor el record de guanyar onze títols?

R: Jo només sé el valor del sacrifici que m’ha costat. A voltes ens oblidem d’allò que ha passat. Jo no sé si té molt de valor o poc, però sí que sé l’esforç i el sacrifici que va costar. Ara veig a estos pilotaris més joves i veig el difícil que és guanyar… Enguany Giner arriba a la final de la Lliga fent un campionat espectacular, però és possible que ningú ho recorde perquè no va guanyar la final. De vegades passa això, que ens oblidem de les coses.

P: És que ara guanyar onze títols sembla impossible…

R: A Puchol II el veig un jugador que ho fa tot tan fàcil. Jo ho dic sempre, si jo tinguera les mans dels jugadors d’ara encara guanyaria l’Individual amb els 47 anys que tinc. Tenen moltes més mans, però l'Individual demana moltes coses, com que no et pots encantar. Si no, la pagues.

P: Quin és el principal requisit per a aspirar a guanyar el mà a mà?

R: El que a mi sempre m’ha funcionat és no adormir-me contra cap contrari. Pensar sempre que el rival va a jugar millor que mai i després no perdonar. Es paga molt no rematar la faena, no rematar un quinze. I cal saber patir. En una partida del mà a mà hi ha moments que estàs acovardit i altres eufòric Passes de l’eufòria a la por. Per això cal estar mentalitzat i aprofitar les errades del contrari.

P: El mà a mà està guanyant cada vegada més prestigi?

R: Són èpoques. En la meua època, la de Genovés II i Álvaro, el mà a mà tenia més prestigi que el Bancaixa. Sóc un enamorat de l’Individual. Als xiquets, quan els entrene, els faig entrenar en individual, perquè ahí o la passen ells o la pilota es queda en terra. I això té molt de valor. Tenim una època en la qual disfrutarem molt de l’Individual. Hi ha jugadors i les partides creen expectativa. Estem en una època daurada per al mà a mà.