X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 17 de julio y se habla de LEVANTE UD opinion valencia cf maxi gomez
GRUPO PLAZA

opinion vcf

La culpa no és de Tebas

25/09/2018 - 

VALÈNCIA. Fa molts anys que ho vaig vore vindre i vaig començar a advertir-ho. M'han dit de tot en estos anys: radical, pesat, obsés, kamikaze, boig, irresponsable... M'han arribat tot tipus d'encàrrecs mitjançant "correus del Tsar" "vés amb compte", "ens pregunten qui eres", "no és intel·ligent anar contra el poderós", "et vas a tancar moltes portes si segueixes per eixe camí..." amenaces disfressades de consells. La meua resposta a criticar com funciona la Lliga crec que ja la coneixen, no doblegue.

No puc aplaudir a una organització que ha convertit la lliga en un duopoli infumable, que ens cobra a les ràdios perquè ha decidit el president de la lliga que li sobrem en "el seu" negoci (i si poden sobrar les locals, que són les que no passen el 90% del temps parlant de Madrid i Barcelona que és el discurs del qual viu la Lliga, millor), a una patronal que es vol portar un partit de la lliga espanyola fóra d'Espanya (no veig a la Champions portant-se un partit del seu torneig a Àfrica), que juga alegrement amb la salut de la gent en la graderia. I com no done treva, vaig refusar la nostra participació en eixe culte a sí mateix  disfressat de la festa de la lliga que Tebas va muntar fa dos anys a València. Allà amb els seus actes els qui van anar sense tindre obligació alguna.

No sóc el millor, ni el més incorrupte, ni el més coherent, diste molt d'aconseguir qualsevol excel·lència en cap terreny, però quan tinc uns principis intente aferrar-me a ells (i no sempre tinc la raó, però així em van parir). Amb la convicció que probablement açò li farà més dany a la meua butxaca que una altra cosa, però amb la seguretat que molts dels quals em critiquen a les meues esquenes mai seran els qui vinguen a pal·liar els problemes derivats dels mals que puga patir la meua butxaca. Si alguns prefereixen evitar-me des de fa temps per coses com esta, estan en el seu dret. Jo crec que podré seguir vivint igual.

A la meua amiga i companya de professió Yolanda Damiá no se li va ocórrer major "fechoría" que patir una insolació el diumenge en el Llevant-Sevilla. I en lloc d'amagar-se (com vol el president de la lliga), no va posar objeccions al fet que es difongueren les imatges del moment en el qual va ser atesa a vore si d'eixa manera algú es conscienciava de la barbàrie. La resta ja ho coneixen vostès. Fins a menyspreus en antena per part de cert periodista que es va fer famós durant anys a força d'insultar a José María García perquè volia ser igual d'influent que García. Com en el seu moment va dir algú que coneixia a tots dos "vol ser García, però només ha heretat els seus pitjors defectes i cap de les seues virtuts"; va donar en el clau.

Però miren, la culpa de tot açò no la té Tebas. I ho dic de veres, de debò. Tebas podrà tindre culpa de ser tan imprudent com per a declarar-se madridista presidint la lliga, o com per a mostrar-se admirador de l'ultradretà Le Pen i enyorar alguna cosa similar per a la política espanyola (diari El Mundo 27/02/2016). Però del fet que puga dir amb total impunitat coses com esta sense que li ocórrega gens, del fet de ser un llengua solta sense fre, que vulga portar-se un partit a Miami, de la barbaritat dels horaris, de posar una final de Copa enmig d'una jornada de lliga, de la persecució a les ràdios, que la gespa dels estadis no estiga en condicions per a començar la lliga o que s'haja de tancar un estadi per inseguretat quan un xiquet es va precipitar pel buit d'unes obres inacabades mentre es jugava en aqueix recinte un partit -recapitule- la responsabilitat de tot això és dels clubs.

Excepte de quatre en primera (Reial Madrid, Ath. Bilbao, Celta i Eibar) i un en segona (l'Oviedo) que no van votar a l'actual president de la lliga, tota la culpa del que ocórrega en la patronal és dels presidents dels clubs que callen i atorguen sota l'amenaça de quedar-se sense l'almoina controlada que els ajuda a subsistir, però mai a créixer prou perquè esta lliga puga ser algun dia alguna cosa més que una peli de dos des de la jornada 4 a la 38. Ells, els pitjors dirigents de clubs que mai va vore la història, són els vertaders culpables d'estar sotmesos a qui hauria de ser el seu empleat.

PD: si aneu a trobar-vos malament en un estadi, no ho feu als ulls de tots, no siga que us envien al comande "relacions personals-laborals" (que precisament són els que més han de callar, però eixe és un altre tema).

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email