La primera Copa

VALÈNCIA. Demà diumenge serà un gran dia per l'esport valencià, després de 30 anys, novament, la ciutat de València tindrà un representant a la màxima categoria de l'hoquei herba masculí: El CD Giner de los Rios. 

Aprofitant este fet, hui recordarem els vincles de l'entitat de Mestalla amb l'esport de l'stick. La secció d'hoquei del València va ser una de les primeres en integrar-se en l'estructura esportiva del club. El fet de l’expansió del futbol i la seua ràpida consolidació com a l'esport més popular va fer que estes entitats, com va passar en el cas del València, es convertiren en un sostre baix el qual trobaren caliu altres esports i esportistes. Així, al 1924, durant la presidència de Pablo Verdeguer Comes, van nàixer les seccions d’atletisme, ciclisme, boxa, caça, tennis, esgrima, natació, nàutica i d'hoquei herba del València FC. 

L'activitat i la rellevància, mesurada en éxits i trascendència mediàtica, de totes estes seccions no va ser homogènia. Unes tingueren una vida efímera, mentres que altres, com les d'atletisme i d'hoquei, ràpidament es consolidaren com a referents a la València esportiva dels anys 20 i 30 del passat segle. 

La millor mostra d'esta afirmació va ser la consecució del primer campionat estatal, la Copa d'Espanya, guanyada pel club de Mestalla al 1931, gràcies al seu equip d'hoquei herba. Eixe any, després d’una brillant temporada, l'equip es va classificar per a jugar la final del campionat, que es va disputar al camp de Mestalla el dia 29 de març. Eixe mateix dia l’equip de futbol, es jugava contra l'Sporting la possibilitat de guanyar el campionat de Segona Divisió, i conseqüentment ascendir a Primera, l'expectació era tan gran a la ciutat que fins i tot a Mestalla, mentre es disputava la final d’hoquei, s'anava informant de com transcorria el matx que es jugava a Gijón. El partit a Mestalla va finalitzar amb empat a un gol i es va disputar una prorroga en la que el marcador no es va moure. Motiu pel qual es va decidir repetir la final, al mateix escenari, però unes setmanes més tard, encara que el reglament deia que havia de repetir-se a les 72 hores. En un gest de gran esportivat el club valencianista va acceptar posposar la repetició de la final per a facilitar que l'equip català poguera realitzar una gira per ciutats alemanyes, que tenia concertada. 

La repetició de la final es va jugar el 26 d'abril, amb idèntic resultat després del temps reglamentari i una nova pròrroga. L'empat barcelonista es va produir a falta de quatre minuts per al final del partit, moment en el que, per la tensió del partit, un jugador català va “dedicar” un gest irrespectuós al públic el que va originar una invasió de camp en la que va haver de ficar pau Luís Colina, el secretari general del València.

Per determinar quin equip seria campió es va programar un tercer partit, esta vegada en Borriana, el dia 1 de maig. Però l’equip català va decidir no presentar-se davant la sorpresa dels valencianistes i dels representants federatius. 

Este fet, provoca un allau de reaccions i sancions per part de la Federació Espanyola d’Hoquei, i la decisió d’otorgar-li el títol als valencianistes. Pocs dies després, la prensa barcelonina publicava el següent comunicat de la Federació Catalana d'hoquei: “La Federación Nacional se ha dirigido a nuestro Comitè Regional comunicándole que en su última reunión acordó concederle el titulo de campeón nacional al Valencia FC, por no haberse presentado el otro finalista FC Barcelona, el dia primero del actual, en Burriana, para disputar la final” (El Mundo Deportivo, 8 de maig de 1931). 

D'esta manera tan rocambolesca, la secció d'hoquei herba del València es va convertir en el primer equip valencià que guanyava un campionat esportiu a nivell estatal i en el primer equip de l'entitat valencianista en aconseguir-ho, deu anys abans de la primera Copa guanyada pels: Pío, Alvaro, Juan Ramón, Sierra, Bertolí, Lelé, Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza. 

Per cert, casualitats de la vida i de l'esport, el CD Giner de los Rios, debutarà demà a la Divisió d'Honor d'hoquei enfrontant-se a l'equip que va perdre la final del campionat d'Espanya de 1931, el FC Barcelona. Esperem tinga la mateixa sort que en eixa final va tindre el València FC.