La quinta del biberó

VALÈNCIA. Demà per la nit a l'estadi de Mestalla es voran les cares el València i el Real Madrid, un enfrontament clàssic entre dos clubs amb una solera i prestigi guanyats al llarg dels anys. Però, el de demà serà un enfrontament desigual, l'actual campió de la competició contra un equip desmantellat per una gestió nefasta duta a terme per l'accionista majoritari i que té en l'actual president de l'entitat i en la cohort singapuresa que li acompanya a l’hora de l'esmorzar al seus màxims exponents.

El regalar o malvendre a jugadors com Parejo, Coquelin i Rodrigo, el no renovar a Garay, cedir a Piccini o no quedar-se amb Jaume Costa o Florenzi, a banda de debilitar el potencial de l'equip el que ha ocasionat és una baixada considerable en l'edat mitjana del primer equip valencianista. 

Sí ja la temporada passada el planter valencianista contava amb un bon grapat de joves jugadors sense massa experiència en Primera,  enguany esta tendència s'ha fet encara molt més evident amb les titularitat de joves com Esquerdo, Alex Blanco, Hugo Guillamón o Yunus Musah.

El que des de les oficines del club s'ha venut com una aposta ferma per jugadors de l'Acadèmia, en realitat no deixa de ser un nou pas en la descapitalització del primer equip i conseqüentment en la resta d'equips de l'entitat. Com el cas del filial que ha vist com alguns dels jugadors que haurien de ser els seus referents, en una campanya marcada per la propera creació de la Segona B PRO, una nova competició que estarà entre la Segona B i la Lliga Smartbank, han passat a jugar en Primera, en alguns casos no tant pels seus mèrits esportius sinó per l'absència de fitxatges arribats a l'equip dirigit per Javi Gracia.

La incorporació de joves al primer equip no és cap novetat a l'entitat valencianista, de fet, els de Mestalla han sigut en els últims anys el conjunt més jove dels vint equips que disputen el campeonat estatal de Lliga. Així, en la temporada 2015-16 va ser el planter més novell, amb 24,47 anys de mitjana. D'igual manera, amb 25,1 anys de mitja entre els seus jugadors, el València va aconseguir finalitzar en la quarta posició en la campanya 2017-18. I en la següent temporada, la 2018-19, els valencianistes foren el segon equip més jove, amb una edat mitja de 26,54 anys, només superats per la Real Societat amb 25,6 i novament aconseguiren l'objectiu Champions i a més guanyar la Copa del Rei. Esta temporada, els de Mestalla han rebaixat eixes xifres amb els 24,46 anys de mitjana, una xifra que baixaria als 23,7 si haguerem descontat a Gameiro i Cillesen, dos jugadors amb una presència quasi testimonial ara per ara.

L'aparició de joves valors mai pot ser una mala notícia per a un club, aprofitant l'enfrontament amb el Madrid tots recordem els partits contra la “Quinta del Buitre” nom que va rebre una generació de jugadors sorgits de la pedrera madridista en la que destacaven Butragueño, Sanchís, Míchel i Martín Vázquez. Uns joves que juntament a altres més veterans com Hugo Sánchez, Gordillo, Camacho o "Juanito" dominaren el futbol espanyol en els anys 80. Demostrant, per a desgràcia nostra, com d'eficient i exitosa pot ser una combinació entre joventut i veterania. 

Per finalitzar i tornant a l'actualitat valencianista, direm que haver apostat per renovar el vestidor haguera pogut entendre's, però baixar d'una manera tan brutal l'edat mitjana de l'equip és un risc molt elevat. Esperem, pel bé de l'entitat, que esta nova ocurrència de “la colla de l'esmorzar” tinga un final més semblant al de la del “Buitre” que al que va tindre aquella altra quinta, que va lluitar en els últims mesos de la Guerra Civil i que va ser coneguda com la del biberó.