La revolució cubana al frontó valencià

VALÈNCIA. El dia que Lemay Estrada (L'Havana, 1976) va pujar a un avió rumb a un nou avenir en Espanya, sense voler imaginar quan podria tornar-hi a Cuba, el sostre de la casa on vivia es va enfonsar. Potser, un senyal que, des d'aquell moment, el futur calia reconstruir-lo des dels fonaments, des de zero. Era 2003 i Lemay, llavors un jove jugador de pilota a mà, iniciava una aventura que acabaria poc després amb la revolució cubana als frontons valencians.

Lemay va començar a jugar descalç. Sense sabatilles. A aquell xiquet, un menut gegant, no li calien per a xafar fort en la canxa. Hores i hores en els frontons dels carrers cubans, envaïts per la sorra de la platja, van ser l'entrenament d'un pilotari amb un caràcter volcànic que, ràpidament, es va guanyar un lloc entre els juvenils de la selecció cubana de frontó a mà. En les categories inferiors, les seues mans es van forjar en la gran promesa del país per a plantar cara als bascos en els tornejos internacionals de la modalitat.

Tanmateix, la vida en l'illa no és senzilla i el camí en la selecció cubana tampoc. La progressió de Lemay va quedar tallat per lluites de poder intern, per un d'eixos equilibris impossibles que obstrueixen el talent i impulsen la lleialtat mediocre. Era el moment de buscar una eixida, per molt complexa o dolorosa que fora.

Com molts altres abans i molts altres després, Lemay va optar per deixar Cuba. En el que intuïa que seria el seu últim viatge internacional amb l'equip nacional, després del Mundial de pilota basca a Pamplona, Lemay es va "perdre" en l'aeroport de Barajas. I cap membre de l'expedició cubana el va trobar.

Instal·lat en Espanya, Lemay va provar fortuna en el frontó basc, però no va arribar a obrir-se lloc en el món professional. La dificultat per adaptar-se al joc dels bascos i la duresa del clima van transformar-se en una muralla per al jove cubà. Una muralla que va enderrocar pocs mesos després, quan membres del club de pilota de Quart de Poblet el van conéixer i el van convidar a jugar al frontó valencià. Una via d'oxígen, desconeguda per a ell, que li va voltejar la vida.

Lemay va aterrar en les tres parets com un extraterrestre. Amb el seu accent cubà, el seu joc calent i una pegada descomunal heretada del frontó basc. Es va col·locar a la punta, de davanter, i molt prompte va revolucionar la forma d'entendre el joc. Colps mai vistos, un caràcter explosiu i una personalitat inimitable el van definir de seguida com un jugador distint. Lemay es va quedar a València, va refer la seua vida i ho va guanyar tot. Set campionats Individuals (2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2013) i sis campionats per Parelles (2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009). A més, va ser membre de la selecció valenciana i, fins i tot, va provar de jugar a escala i corda, encara que va preferir seguir en el frontó.

En la primera dècada dels 2000, Lemay va ser la quarta paret del frontó valencià. Va sacsejar una modalitat que patia la pèrdua de jugadors cap al trinquet, però que es mantenia (i es manté) com una de les més populars en els pobles valencians. Aquell jove que va eixir de l'Havana somiant amb ser un referent de la pilota basca, estava, poc temps després, alçant-se en el gran campió dels frontons valencians. Lemay i el seu joc, el seu foc, la seua pegada, la seua competitivitat i el seu carisma es van consolidar a la pilota valenciana. Tots els clubs, tots els pobles el volien al seu frontó. Una revolució.

Ara en el Dia de la Pilota (o la semana de la pilota), mentre Lemay continua jugant als seus 45 anys, encara que siga a altre ritme i ja lluny de les finals dels campionats oficials, la Federació de Pilota Valenciana ha decidit atorgar-li el premi a la trajectòria esportiva. La revolució de Lemay, un cubà valencià amb una nova vida, és la història d'una revolució que acaba amb victòria.