L'admiració dels falsos profetes

VALÈNCIA. El sistema ens ha beneït, Al·leluia! Esta setmana (quan passe el partit contra l´Apoel) serem els dipositaris de l'esperança del nacional-madridisme. Serem l'aliat transitori dels humits somnis dels mitjans que parlen per a tota Espanya des de Madrid.

A partir de demà al matí (si la hercúlea i semi divina heroïcitat de Sergio Ramos i el seu nas trencat, deixen una miqueta d'espai als mortals) el València CF tornarà a ser simpàtic.

Editorials lloant els beneficis per al campionat d'haver recuperat la millor versió del València CF Atenció, carícies, afalacs i afecte per a la transformació d'un grup que ha passat de navegar a la deriva a convertir-se en l'autèntica alternativa de poder.

Bufons nocturns i opinolegs de ploma blanca deixaran de recordar l'inestable que és l'afició valencianista, la d'entrenadors als quals se'ls ha cantat el "vés-te ja!" (encara que s´ho inventen un 90% de les voltes) i que a València es creuen més del que són.

El cabreig de Marcelo després de l'empat a dos en el Bernabeu perque el "València va jugar com un equip xicotet" o la pueril rabieta després de la derrota a Mestalla de la temporada passada per haver-hi marcat dos jugadors que el València va incorporar després del mercat hivernal (com si haguera sigut el club de Mestalla el que va ajornar aquell encontre), seran negats com si mai hagueren existit.

Esta setmana eixirà de les seues boques un buit "Amunt" de cartó pedra similar als extraterrestres que suplien als humans en "La invasió de los ladrones de cuerpos" (la bona, la de 1956).  Vertader en apariència pero sense cap sentiment en la realitat.

Fins i tot si és necessari, Tito Flo aprendrà a fer paella i emetran la recepta en Reial Madrid Televisió (la que pertany al club).

Per això és necessari, gaudir del moment sense que ningú t'ho dibuixe per conveniència -no tornaran a fer-ho en tot l'any excepte per al partit en el Nou Camp- perquè tu ja saps que no van estar quan el camí s'empinava i venia el vent en contra. Aquest moment és teu, sense "arribistas ni advenedizos" per molt que s'envolten en una Senyera i criden més alt que ningú "Amunt!". I perquè saps que els que hui et passen la mà pel llom t'escorxaran sense pietat quan plantes cara a l'equip del qual cap d'ells (o quasi ningú) diu ser (per a mantenir aquella vella fal·làcia de disfressar el madridisme d'imparcialitat i continuar adoctrinant a la resta del territori nacional).

Esta setmana, la il·lusió ha de ser teua. Les ganes que arribe el diumenge han de ser teues. La capacitat d'emocionar-te, ha de ser teua. El gaudir d'este moment et correspon a ningú més que a tu. No feu cas de falsos profetes l'única causa dels quals tenim tots clara, perquè passarà la setmana i tornaran a pintar-vos com els desequilibrats inestables i desagraïts que xiulen a tots els seus entrenadors i jugadors.

Que ningú vos furte ni vos taque el moment. Rebutgeu falsos mesíes, esta setmana és per al valencianisme i per a ningú més.