Mentre arriba Pamplona

VALENCIA. Comence estes línies, com és preceptiu, desitjant-los a tots vostés que hagen passat unes bones festes.

No serà molt aventurar el dir que en més d'una casa i de dos esta nit de nadal i este Nadal s'haurà tractat el tema del València CF i de les seua crisi. De segur que en moltes llars han "plogut elogis" per a Lim, per a Meriton, per a la presidenta i per als jugadors. De la mateixa manera, estic segur que en totes les llars valencianes en què s'ha parlat en estes festes dels problemes del València CF s'ha tingut paraules d'elogi i de suport per a la insigne figura del nostre director tècnic Suso García Pitarch, Déu el mantinga en el càrrec molts anys. I sé que, de segur, els millors desitjos en cada llar han anat cap a la figura de l'executiu de la Pobla de Vallbona i tots vos encomaneu a ell com a única llum possible de salvació de l'actual situació valencianista.

Bò, en totes les llars valencianistes i de la gent de bé s'haurà ponderat la figura de Suso excepte en els dels periodistes. Continuem alimentant la nostra campanya contra la quinta essència del valencianisme que tant ha fet per este club.

Vaig a confessar-los un secret. De fet, els periodistes no tenim llar. Quan cau la nit i finalitza la jornada, vaguem erràtics cap al subsòl. Allí hi ha unes catacumbes, i en la penombra conspirem i dissenyem campanyes com la que portem contra Suso mentres adorem un tòtem amb figures dels distints líders de cadascún dels caps de cartell que lideraven les opcions litigants durant el procés de venda del club.

Desvelat este secret a veus, torne cap al dia a dia. En una setmana poc ha canviat respecte a l'operació "Fuori". Potser el pas més ferm ho haja donat Dani Parejo a qui la seua condició de capità per descart se la porta tan al paire que ha donat un nou pas cap a liquidar la seua etapa de valencianista (com és el seu desig des de febrer) . De la resta, tot seguix igual. Zero entrades, zero eixides. També entenc que en una secretaria tècnica composta per Suso i Vicente Rodríguez (o siga, La isla mínima) se'ls estarà acumulant molt la faena. I vistos els precedents, imagine que el 30 de gener ja despenjarà "Yorye" el telèfon per a informar del "qui", el "com" i el "quan".

Així que ens queda encomanar-nos a Césare, que puga anar conformant un equip, perquè el 9 de gener -el de la copa, ni ho contemple- ens espera la mare de totes les batalles: Pamplona.

Guanyar a Pamplona significa respirar un poc en el teu intent d'aconseguir terra ferma. I dic açò, perquè el fons del llac està igual de prop, però terra ferma està cada vegada més lluny. El València està amb els mateixos punts que el 18é (primer dels que baixa) , però ja està a la fredolina de 9 punts de la 10a posició de la taula. Enguany pareix que no hi haurà sis o set equips ficats en el ball del descens. Desgraciadament, pareix haver-hi cinc. Un d'ells eres tu, i n´hi ha tres places "premiades"…

Per tant, diguen-li com vullguen. La mare de totes les batalles, la final del mundial, el partit del segle. Però la realitat és que cal mentalitzar-se que els tres punts d'El Sadar són oxigen pur.

Ens hem de mentalitzar nosaltres, i sobretot els que juguen. Ells són els que deuen de tindre clar tot açò. I tenen de temps per a asumir-ho, el temps que va des de hui, i mentres arriba Pamplona.