Oleg Salenko i la geopolítica del seu temps

VALÈNCIA. En un món globalitzat, la geopolítica cada vegada té més importància, ja que el seu objectiu no és altre que tractar de comprendre, explicar i analitzar com s'està desenvolupant el comportament polític a nivell internacional, tenint en compte les diverses variables geogràfiques. La geopolítica posa el focus en l'estudi dels diversos successos polítics esdevinguts a nivell mundial, així com en els efectes que aquests fets generen a la societat. La seua àrea d'estudi es complementa amb altres disciplines com les relacions internacionals, la sociologia, l'economia, la història, la ciència política i la geografia.

I la geopolítica està d'actualitat, més que mai, en estes darreres setmanes, per culpa de la guerra a Ucraïna. Un conflicte bèl·lic i una salvatge invasió, que ens retrotrau als períodes més negres de la història europea. Uns fets i unes actuacions que, innocentment, pensàvem mai més voríem al vell continent. Desgraciadament, la destrucció, els bombardejos, la mort i les interminables cues de dones, xiquets i ancians abandonant el seu país tornen a ser habituals a Europa. I entre les persones que han rebutjat la idea d'abandonar Ucraïna, tot i no ser el seu país natal, trobem a un vell conegut de l'afició valencianista: Oleg Anatólievitx Salenko.    

El davanter, fill d'ucraïnès i russa, és part de la història dels mundials de futbol, gràcies a la seua portentosa exhibició davant la selecció del Camerun, al campionat del Món, de 1994, disputat als Estats Units. La vesprada del 28 de juny de 1994, a l'Stanford Stadium de San Francisco, la selecció de Rússia va guanyar per 6-1 als africans i el nostre protagonista va signar una actuació d'aquelles que fan que el seu nom quede gravat, amb lletres d'or, entre les llegendes del futbol. El davanter va encarar eixe últim partit de la fase de grups amb la il·lusió d'aconseguir una classificació complicada. Als 15 minuts va marcar el seu primer gol i abans del descans ja havia fet tres, els últims dos arribaren al segon temps. I amb ells un rècord que, encara, ningú ha pogut igualar a una Copa del Món. Aquells cinc gols, junt al que va anotar davant Suècia, el convertiren en el màxim golejador del campionat empatat amb Hristo Stòitxkov.

Salenko, nascut a Leningrad, l'actual Sant Petersburg, va començar la seua carrera professional a les files del Zenit al 1989 i tres anys més tard va fitxar pel Dinamo de Kíiv, cosa que el va convertir en el primer futbolista rus a jugar a Ucraïna. Amb els de Kíiv va guanyar els dos únics títols de la seua carrera: la Lliga i la Copa de la Unió Soviètica, tots dos el 1990.

El 1992 va arribar al CD Logroñés, on va jugar dos temporades a bon nivell golejador. Eixes bones campanyes amb els de La Rioja  van propiciar el seu fitxatge pel València poc abans de la seua participació al Mundial.

Així, l’estiu de 1994, els de Mestalla el van fitxar en la primera temporada de Paco Roig al front de l'entitat. Però, malgrat les grans esperances posades en ell, la seua actuació no va estar en consonància a eixes expectatives. La seua única temporada a València només es recordada pels dos gols que li va fer al Real Madrid, al Bernabeu, en Copa que serviren per guanyar el partit d'anada i encarrilar l'eliminació dels madridistes. En eixa temporada va jugar 31 partits entre Lliga i Copa, marcant només 12 dianes, la majoria d'ells des del punt de penal. Amb un rendiment molt per baix de l'esperat, ací mai va poder mostrar la seua efectivitat ni el seu olfacte golejador, al finalitzar eixa temporada, va ser traspassat al Glasgow Rangers escocès, per 500 milions de pessetes.

En les seues últimes sis temporades en actiu va jugar, a banda del Rangers, a l'Istanbulspor de Turquia, al Còrdova CF i al Pogo Szczecin de Polònia, on va penjar les botes el 2001, després de 15 anys de carrera professional, per culpa, entre altres coses, per les seues recurrents lesions de genoll.

Durant els seus anys de professional, per coses de la geopolítica, va defensar les samarretes de tres seleccions nacionals: la Unió Soviètica, Rússia i finalment la d'Ucraïna. Ara, als seus 52 anys, ha decidit quedar-se i resistir a Kíiv, on treballava comentant partits de futbol a la televisió, per defensar la terra del seu pare i el futur de la seua nació. El vídeo on afirmava la seua intenció de quedar-se a la capital, on denunciava les agressions a la població civil i com el règim de Putin té enganyada a l’opinió publica russa s'ha fet viral en estos passats dies.

Ara només podem esperar que este drama humà i esta tragèdia que es viu a pocs mils de kilòmetres de les nostres cases, finalitze el més prompte possible, que Europa i el mon ajuden com cal al poble ucraïnès i que Oleg Salenko puga vore la reconstrucció de la seua nació.