Pelayo i la Xina, el fil roig que cus la pilota

VALÈNCIA. L’arròs, la seda, la pòlvora i també la pilota. Perquè un fil roig de 7.120 quilòmetres uneix el trinquet Pelayo amb la Xina. Es tracta de l’irrompible cordó roig del destí, el qual, segons la mitologia xinesa, és nugat pels déus als turmells d’aquells que han de coneixer-se o ajudar-se en un moment concret i d’una manera determinada. Un fil que mai no es pot trencar i que ara cus una nova i agermanada relació entre la catedral de l’escala i corda i el país dels dracs.

Va ser allí, a la ciutat de Turfan, on es va emprar la primera pilota de cuir coneguda al continent eurasiàtic. Això apunten els recents descobriments dels arqueòlegs de la Universitat de Zuric en el cementeri de Yanghai, a uns 40 quilòmetres d'este municipi del noroest xinés. Durant les excavacions, dins d’algunes de les tombes es van trobar fins a tres pilotes de cuir, d’entre 7,4 i 9,2 centímetres de diàmetre, amb una antiguetat d’uns 3.200 anys. Qui sap si aquelles antigues i imperfectes esferes són les rebesàvies dels huit gallons de les de vaqueta, les que cada setmana reboten entre les muralles de l’emblemàtic trinquet Pelayo.

“Estes pilotes són cinc segles més antigues que les pilotes i les representacions de joc de pilota de les que es tenia constància en Euràsia”, explicava Patrick Wertamnn, autor de l'article publicat el passat mes d’octubre en la revista Journal of Archaelogical Science: Reports. Una investigació en la qual s’assenyala que, després d'analitzar estes troballes, els primers jocs de pilota van produir-se en esta zona de la Xina i no a Grècia, com es creia fins ara. Malgrat tot, en el cas xinés, sembla que la pilota es jugava amb un pal i no directament amb la mà, com sí van fer els grecs. A més, en esta “pilota xinesa” hi participava un element molt diferent dels del joc de pilota que, finalment, va arribar a València: el cavall. “Donat que els jocs de pilota des de l’antiguitat es consideraven una excel·lent forma d’exercici físic i entrenament militar, suggerim que les pilotes van aparéixer en la regió al mateix temps que l’equitació, just quan la guerra a cavall començava estendre’s en la part oriental d’Àsia central”, afegia Wertamnn.

Ara bé, a la Xina saben bé el que és jugar a pilota amb la mà i sense cavall. En 1929, ja en el segle XX, les ciutats de Xangai i Tianjin van obrir els seus frontons de Jai Alai, com el que València va tindre des de 1892 fins a inicis dels anys 2000. En Xangai, el frontó, dedicat a la modalitat de pilota basca de la "cesta punta", va congregar més de 3.000 espectadors en les grans partides, amb una nòmina fixa de jugadors bascos, tal com documenta Juan Pablo Sánchez Beltrán en la revista de l’Institut Confuci. A més, en 1974 la ciutat de Macao també va obrir el seu propi frontó.

Siga com siga, el fil roig sempre hi ha estat. I en els darrers dies s’ha estirat més que mai. La proposta ciutadana d’instal·lar arcs amb motius xinesos, assumida per l’Ajuntament de València, amb la idea de crear i delimitar el Chinatown de la capital, ha despertat els dracs de la pilota valenciana. Almenys, la proposta ha servit per a reactivar algunes de les idees que des de fa temps s'han estat rumiant per adaptar el carrer Pelayo al que demana un santuari de la pilota com el seu històric trinquet, escenari durant més de segle i mig dels grans moments de l'esport valencià. Amb tot, l’Ajuntament i la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana han acordat posar en marxa un projecte esportiu i cultural que suposarà la conversió del carrer en zona de vianants, un passeig de la fama de la pilota, un reconeixement a la figura de Rovellet, la silueta de les mans dels pilotaris a terra i noves activitats extraesportives, també dirigides a la comunitat xinesa del barri. Com si el fil roig del destí que uneix Pelayo i la Xina cosira de nou la pilota. La nostra. La de tots.