VALÈNCIA. Estic espantat. I no parle de l'equip, ni de l'eliminatòria de demà ni de Marcelino. El que vertaderament em preocupa és que esta mala sensació no és sols cosa meua. Aquells que coneixen el club, que l'han mamat des de fa molts anys o que treballen dins d'ell també ho estan. No poden dir-ho, no deuen fer-ho, però ho estan. I molt. La deriva cap a la qual sembla encaminar-se el València no m'agrada. Meriton ha perdut la confiança en els seus executius. Almenys la confiança total. La crisi de resultats i el pèssim inici de temporada han provocat que Peter Lim torne a recolzar-se de nou en els seus més pròxims. Sols d'eixa manera es pot explicar com Sean Bai s'haja convertit en el supervisor de tot el que ocorre a l'Acadèmia. Qui és el senyor Bai per a estar al capdavant de la formació de talent a la Ciutat Esportiva de Paterna? Un club que no es cansa de repetir que la pedrera és un dels seus pilars no pot deixar el comandament de la mateixa a una persona sense experiència. I sí, ja sé que no serà ell qui prenga la decisió a l'hora de confeccionar la plantilla del juvenil o de si és convenient cedir a un cadet a l'Alboraia o al San José. Però és que, des de Singapur, ja no es refien de ningú.
Perquè, sincerament, no em crec que Mateu Alemany, com a director general, haja donat el seu vistiplau a una reestructuració així. No m'ho crec. Que un tipus de futbol propose a un executiu que mai havia xafat una Ciutat Esportiva en un càrrec de tanta rellevància és incoherent. És mentida. Un tipus que va aterrar en Mestalla per la porta de darrere per a convertir-se en el 'director de l'oficina del president' i que si vosté li posa cara és perquè sense ser 'ningú' ha aparegut en el primer plànol de les fotografies en diversos actes del Centenari per davant de llegendes com Claramunt, en el brindis amb l'Agrupació de Penyes per davant del seu president i de Fernando Giner o en la visita als hospitals per davant dels jugadors.
Però si el nom del nou coordinador de l'Acadèmia ha botat a la llum pública fou per ser l'encarregat de dirigir el twitter en anglés de l'entitat de Mestalla. Sí, eixe per a qui resulta graciós publicar la imatge d'un elefant cagant o jugara amb l'alcoholisme per intentar resultar graciós. Doncs bé, serà ell l'encarregat de supervisar el que ocorre en Paterna. Una mesura, que serà la primera de moltes, en la qual Anil Murthy -i per extensió Peter Lim- ha agafat el comandament. I si açò ha succeït amb els nanos, que no podrà passar amb el primer equip si és que finalment Marcelino arriba el dia en el qual no ha de continuar al front de la banqueta? De moment, el míster aguanta. Jo m'alegre.
I m'alegre, entre altres coses, perquè la plantilla seguix creient en el míster. Aquells als que encara els hi quedava algun dubte, després de veure el partit de dissabte, ja no en tenen cap. L'abraçada de Parejo en l'un a zero deixà ben a les clares quina és la postura del vestidor. Una forma d'actuar molt poc comú quan arriba una crisi com la que està vivint el combinat blanc-i-negre. El més senzill és abaixar els braços i esperar la destitució per tornar a rendir. Que sí, que són professionals i és la seua obligació donar sempre el cent per cent però quan coneixes el futbol des de dins, creguen-me, no sol ser habitual. Ni de bon tros. I no sols això, sinó que el gruix de la plantilla ix públicament a defensar al seu cap. Ho feren Rodrigo i Santi Mina.
Ara bé, l'equip està bloquejat. No s'expliquen com és possible que necessiten tantes ocasions per a marcar un gol. No entenen com cada colp que s'acosta el rival, la pilota acaba en el fons de la porteria. Però tampoc estan bobos. Són conscients que no tot és una qüestió de mala sort. Que estan obligats a jugar millor, però asseguren que el camí és el correcte. Amb matisos, això sí. Perquè a ells tampoc els agrada que Marce ho fitxe tot perquè, sense adonar-se, el tècnic adquirix un compromís no escrit amb els que arriben per a donar-li més oportunitats que als que ja estaven i exigir-los un poc menys. Però això està parlat i sembla, que si l'entrenador seguix, canviarà. Que així siga. Que Lim ho permeta.