Sacha Kruithof: "Ara soc Kruithof, un nou jugador, i vull guanyar la Lliga"

VALÈNCIA. Sacha ha passat a ser Kruithof. I no és només un canvi de nom. És la prova de la transformació que està experimentant un pilotari diferent de la resta. Nascut a Orba, al cor de la Marina, amb ascendència neerlandesa, Sacha Kruithof és, als seus 22 anys, un cas especial. Criat amb la pilota a la mà, va destacar en les categories inferiors del trinquet, però molt prompte va decidir aparcar la vaqueta i bolcar-se en el “one wall”, una modalitat de joc internacional que li ha obert les portes del món. Ara, amb l’impossibilitat de viatjar a conseqüència de la pandèmia, i després de recuperar sensacions amb algunes partides soltes, disputarà la Lliga Bankia d’escala i corda com a punter en l’equip de Montserrat, cobrint la baixa de Roberto Monrabal. El trinquet espera a Sacha, però qui arriba és Kruithof.

-Tant jove, però amb tantes experiències viscudes, com afrontes l’estrena en la Lliga Bankia d’escala i corda?

-No és un paper fàcil, perquè no substituïsc un jugador qualsevol. Hi ha expectatives perquè Monrabal és, si no el millor punter, un dels millors. Però ho afronte il·lusionat, elèctric, “a tope”. M’encanta l’equip que tinc, perquè són dos jugadors amb fam. Marc li tira a totes les pilotes com si cadascuna fóra l’última. Després pots guanyar o perdre, però el que estiga davant haurà d’espavilar-se.

-Has jugat en altres posicions en el passat. Et trobes còmode a la punta?

-El problema i a la vegada virtut que he tingut des de menut és que soc versàtil. Em puc acoblar a moltes posicions. Al carrer jugava de rest i vaig començar a jugar al mig. Però, davant em trobe còmode. No és una posició fàcil. Al principi igual em costa, no per fallar pilotes, sinó per saber quines jugar i quines deixar passar. Has de saber seleccionar molt. M’adaptaré. D’altra banda, en un curt termini no em veig jugant darrere, perquè cal un procés d’adaptació més llarg i paga la pena tindre les coses clares i no anar botant d’un lloc a l’altre.

-Quan vas deixar el trinquet, pensaves que tornaries algun dia?

-Sí, ho tenia clar. Necessitava altres camins i prendre distància, perquè al final quan entres dins de l’espiral a molts jugadors els passa que no poden eixir. I crec que sempre va bé saber que pots anar-te’n, que no depén tot d'això, que hi ha més eixides. L’avantatge de ser versàtil és que puc canviar, fer altres coses. No soc un jugador de només una cosa.

-Tems per les expectatives que la gent puga tindre?

-El que puga la gent esperar de mi no serà més del que jo m’exigisc. Espere de mi més que ningú. El que la gent espere no puc controlar-ho. Igual ara amb el canvi de nom esportiu no saben ni qui soc.

-Has decidit canviar-te el nom?

-Sí, en la samarreta no posarà Sacha, posarà Kruithof. Ja estan en la impremta.

-Per què Kruithof?

-No hi ha cap pilotari i ací comença la nissaga. Ara, quan m’anuncien en una partida serà Kruithof. Tinc curiositat per vore la gent com ho pronuncia (riu). Ara soc Kruithof, soc un nou jugador.

-Kruithof deixarà de banda el “one wall” i es centrarà al trinquet?

-Espere que siga un pas per a poder compaginar-ho. En octubre torne a competir a Las Vegas. Crec que no seria bo per a mi, ni per a la pilota, que abandone la faceta de jugar fora al “one wall”. Si em desconnecte i deixe el “one wall” no serà positiu per a la selecció i, a més, és una cosa que m’encanta. No podré fer tants tornejos com feia fins ara, però almenys sí que vull reservar-me per a preparar un parell de campionats. Mentre no tinga contracte amb la Fundació per la Pilota Valenciana podré fer-ho.

-És senzill canviar d’una modalitat com el “one wall” a una com l’escala i corda?

-És un entrenament completament diferent. És un altre esport. La programació que he fet és: jugar la Lliga Bankia d’escala i corda, després jugar la Lliga de llargues i, finalment, preparar el torneig d’octubre a Las Vegas. Tanmateix, la pilota en cada cas no té res a vore. La manera de colpejar és diferent. El “one wall” m’ha aportat coses que ara puc emprar, com l’esquerra, la velocitat, els reflexos… No vull retirar-me i penedir-me de no haver intentat fer altres coses. Per exemple, tinc il·lusió de jugar la Lliga belga de llargues. Tant de bo ho puga fer, encara que siga d'ací a deu anys. Per a mi és més important provar eixes experiències que no haver guanyat no sé quants campionats.

-Com es fa per trobar un lloc entre els millors jugadors sense ser un habitual en les partides del dia a dia?

-Estar o no estar dins de la nòmina de jugadors professionals, en part, no depén del jugador. Un jugador pot fer una temporada perfecta, guanyar la Lliga, guanyar la Copa… Però això no et garanteix que després vages a entrar, a tindre un contracte. No depén cent per cent de tu. No depén d’un rànquing, come en el tenis. Ací depens de factors externs que no estan baix el teu control. Els teus resultats són una part, però després hi ha altra parta que és gestió. Però, en esta Lliga vull guanyar. No vull vore el que és debutar o rodar-me, vull guanyar. No vinc a participar, vinc a guanyar, perquè si no, no em presente. M’han donat l’oportunitat i la veritat és que he tingut molta sort. No he fet res per a estar ací. A tots els pilotaris no els passa i he d’aprofitar-ho. He jugat tres partides de la Copa 2, tres partides a la punta i alguna cosa hauran vist perquè estiga ací. Ho he d’aprofitar.

-La Lliga et llevarà el sabor amarg que et va deixar el no poder jugar l’Individual?

-Ho tornaré a intentar, encara soc jove.