Una dècada i una vida

VALÈNCIA. Hi ha qui diu que en la pilota mai canvia res. Potser no tinga raó. Hui, este dissabte 13 de març de 2021 orfe de Falles, es compleixen deu anys de la final del Circuit Bancaixa d’escala i corda que va enfrontar Miguel i Dani al trio de Núñez, Tato i Santi. Un duel al trinquet blau de la Ciutat de la Pilota de Moncada que va desembocar en la victòria final i incontestable de la parella, campiona per mèrits propis. D’aquella partida ha passat ja una dècada, 120 mesos farcits de transformacions econòmiques, polítiques i socials, de variacions i alteracions profundes i constants, de revolucions amb les quals s’ha dibuixat un nou mapa vital valencià. Canvis que també han afectat la pilota, on no ha canviat res, però ha canviat tot. I només cal tornar a aquella partida, buscar un lloc entre els espectadors que omplien aquell trinquet, per fixar-se i comprovar-ho.

De primeres, en estos transcendentals deu anys ha canviat el nom de la competició. El que Miguel i Dani van guanyar va ser el títol de campions del Circuit Bancaixa de pilota professional, en este cas en la modalitat d’escala i corda. Una denominació ja caducada, desapareguda, i que ha deixat pas al nom oficial de Lliga Bankia. Una nomenclatura diferent per a un mateix campionat. El motiu principal d’esta modificació és la desaparició en 2012 de Bancaixa (o Bancaja), l’entitat financera que fa deu anys patrocinava i mantenia el pols vital de la pilota gràcies a potents injeccions econòmiques. Bancaixa, una de les caixes d’estalvis més notables d’Espanya, forma part ara de Bankia, entitat que va agafar el relleu en l’aposta pel trinquet. Tanmateix, la història es repeteix i en els pròxims mesos Bankia passarà a ser part de CaixaBank. Així que, deu anys després, qui sap com s’anomenarà la temporada que ve l’abans conegut com a Circuit Professional i ara Lliga Bankia.

D’altra banda, a més del nom del campionat, en els últims deu anys també han canviat elements materials. Com, per exemple, el trinquet. En 2011, la Ciutat de la Pilota havia estat designada per a convertir-se en el majestuós escenari de les grans finals de pilota. Amb el seu inconfusible color blau i la seua pilota de vaqueta blanca (per a fer contrast) anava a ser el temple de l’escala i corda. De fet, el trinquet s’havia estrenat en setembre de 2010, amb la final de l’Individual. I així, amb els rebots i la careta envidriats per al tir de càmera dels operadors televisius, amb una graderia per darrere de la muralla amb una capacitat de 1.500 espectadors, amb tots els avantatges imaginables d’un trinquet modern, del segle XXI, la Ciutat de la Pilota apuntava al futur. Tanmateix, la Generalitat va paralitzar l’activitat al recinte en 2016 després de descobrir que no existia cap llicència d’activitat per deficiències en els accessos i l’aparcament. Un carxot en tota regla. Ara, deu anys després d’aquella partida amb un ple de gom a gom, i malgrat que s’ha intentat reactivar el trinquet blau de Moncada, l’escenari d’aquella final s’afona cada dia més en l’oblit.

I amb ell ho fan les muralles blaves i la pilota blanca. Perquè altra de les alteracions que ha patit la història, i la pilota, en esta última dècada ha estat la mort i resurrecció de la televisió pública valenciana. De RTVV a À Punt Mèdia. Aquella partida del 13 de març de 2011 es va emetre, en directe, per Canal 9. Va ser un diumenge al migdia, amb la narració de Paco Nadal i els comentaris a peu de canxa de Xavi Alberola. Després d’un desert audiovisual de quatre anys, cap d’ells participa en les actuals retransmissions de les partides, de les quals s’encarrega una productora externa.

En este sentit, cal recordar que RTVV va emetre les tres finals. Tres. Perquè en estos deu anys també ha donat temps com perquè canvie el format de la competició, la més preuada i prestigiosa de la pilota professional. El cas és que en 2011 el títol de campió es decidia al millor de tres partides, un model que buscava augmentar els ingressos per venda d’entrades i per les travesses durant el joc. Malgrat que era de gust dels trinqueters, este sistema va liquidar-se fa algunes temporades per tal d’incrementar l’expectació d’una final a partida única. Una notícia ben rebuda per la major part dels pilotaris, esgotats físicament i mental després de tres partides finals consecutives.

Potser ací es presente el gran canvi d’estos deu anys: els jugadors. En el Circuit Bancaixa d’escala i corda de 2010/2011 van participar deu equips, amb un total de 26 pilotaris. Van barretjar-se quatre parelles amb sis trios, amb la idea d’equilibrar el nivell de tot els conjunts del torneig i oferir partides atractives a l’aficionat. Amb este cartell, en el Circuit Bancaixa es jugava una primera fase, una segona fase, unes semifinals i una final al millot de tres partides. Després de quatre mesos de competició (de novembre a març) es van disputar 69 partides a un ritme pràcticament d'una partida diària. Enguany, una dècada després, la Lliga Bankia que està ara en marxa compta amb huit equips (huit trios) i tindrà un total de 33 partides. És a dir, 36 menys que en 2011.

Com a anotació, dels 26 jugadors que van entrar en el Circuit Bancaixa de 2010/2011 només nou continuen hui en actiu. El temps no perdona. Tampoc en la llotjeta d’autoritats. Pocs dels representants polítics que es van apropar al trinquet aquell 13 de març per lliurar els premis (entre ells destacava el conseller Serafín Castellano) es mantenen hui en primera línia després del canvi de color al Palau de la Generalitat. Dels representants del món de la pilota, en algun cas sembla que els dies no passen.

I això que altra de les grans modificacions que ha viscut el món del trinquet en esta dècada és l’adopció d’un nou model de gestió de la pilota professional. En 2011 era una empresa anomenada Val Net la responsable d’organitzar els trofeus i campionats, l’encarregada de buscar patrocinadors i de gestionar l’agenda dels pilotaris. Era l’empresa que havia de pagar les nòmines dels jugadors i, en definitiva, portar el dia a dia de la pilota per tal de fer-la sostenible i rendible. Eixe model, iniciat en 2005, es va esgotar en 2017 després que els pilotaris amagaren amb una vaga. En 2018, després que la Federació de Pilota Valenciana comandara d’urgència la pilota professional, es va optar per la creació d’una fundació com a entitat responsable de la gestió de la pilota. En el seu patronat es va fer lloc per als representants de les institucions, dels patrocinadors, dels trinqueters, dels jugadors i de tots els estaments de la pilota professional. Un gir copernicà que ha transformat radicalment l’actualitat de la pilota professional.

Per últim, hi ha coses que, deu anys després no han canviat. Simplement i malaurada han desaparegut. Com la figura d'Antonio Núñez. Un pilotari extraordinari, un jugador talentós amb colps formidables, una persona que es deixava voler i que ja no està entre nosaltres. En 2013, un any després de penjar els guants, Núñez va deixar en el trinquet un buit impossible d'emplenar després de perdre la vida. Hui, este dissabte 13 de març orfe de la pólvora fallera, es compleixen deu anys d’aquella final que va disputar en Moncada.

Diuen que en la pilota mai canvia res, però en deu anys ha canviat tot.