Pilota valenciana i urbana

VALÈNCIA. La pilota valenciana arrossega l’etiqueta de ser un joc rural. Com la llengua, el trinquet va ser injuriat per la globalització, arraconat per la falsa modernitat. Els valencians que aspiraven al progrés social i econòmic del segle XX, a canviar l’horta pels despatxos, van fugir de la clandestinitat de les travesses, el fum dens dels cigars i les blasfèmies d’aquell parlar tancat de poble. Els maleïts i poderosos prejudicis van tancar la porta del trinquet a diferents generacions. I lluny de rebel·lar-se, els estaments de la pilota, conservadors i rígids davant els canvis, van preferir autocompadir-se acceptant el seu ruralisme estanc. Es va optar per la comoditat de la tradició abans que pel risc de l’evolució. Potser és per això que, ara com ara, als grans nuclis urbans valencians, als epicentres econòmics, socials i culturals del país, la pilota és només una idea difusa vinculada al camp, a la gent major, a un reducte folklòric o un quadre costumista. Una mena de curiosa petjada històrica. Per a milers dels habitants de les ciutats (València, Alacant o Castelló, i no només estes) jugar a pilota és com ballar dansades.

Tanmateix, camí del 2022, la pilota reclama ser un esport modern i clama per ocupar espais urbans on desfer-se d’eixe llast imposat que l’acompanya. Perquè si bé és cert que l’esport dels valencians reviscola amb força en les comarques (com la llengua) gràcies al treball dels clubs i les escoles arrelades en la saó de l’herència dels costums i la faena desinteressada d’aficionats anònims, també ho és que la pilota continua ferida de mort a les grans capitals valencianes, on és una absoluta desconeguda per a la immensa majoria. És la crua realitat que reflecteixen les enquestes, els estudis acadèmics i els quotidians sondejos de les converses del dia a dia.

Cal remarcar l’esforç, considerable en els darrers anys, per injectar la pilota en l’imaginari dels més menuts, les noves generacions. Gràcies a l’administració i a les institucions, la pilota ha arribat fins a l’últim indret del territori de la mà de programes com Pilota l’Escola o la retransmissió de les partides en la televisió pública valenciana. Ara bé, igual o més important que ensenyar la pilota és jugar-la. I en les ciutats resulta quasi impossible fer-ho. Sense una estructura d’instal·lacions públiques, sense frontons, trinquets o carrers preparats, sense espais habilitats per practicar les modalitats més senzilles de pilota a mà, practicar l’esport dels valencians en les ciutats de València o Alacant, per exemple, és una quimera. La pilota necessita ser jugada i disfrutada, ser tastada amb les seues pròpies mans pels que creuen que Pelayo només és un restaurant. Ha de ser visible i reconeixible, recuperar el seu atractiu, sense etiquetes ni prejudicis, i arribar definitivament, com la resta dels esports, a la modernitat, encara que siga mig segle més tard. El joc del poble també hauria de ser-ho de la ciutat.

Ahir, en la vespra del dia dels valencians i les valencianes, com un trencagel disposat a fer camí en l’Àrtic, en la coberta nº2 de la Marina de València es va convertir en un trinquet adaptat. Per primera vegada, el rebot de la pilota (ahir de badana) va ressonar a prop dels carrers marítims de la ciutat, en el cor del seu centre tecnològic i davant la curiosa mirada dels veïns de la capital del Túria. Sobre unes clavegueres que encara porten el logotip de la Copa de l’Amèrica i a tocar del que un dia va ser un circuit de Fórmula 1, la pilota es va instal·lar a la Marina per un dia amb una sèrie de partides de raspall i escala i corda. I no ho va fer per ensenyar València al món, sinó per ensenyar València als valencians. Al mateix temps però a l’altre extrem de la ciutat, les escoles municipals de València estrenaven a Campanar les noves canxes de One Wall, una modalitat de joc senzilla i divertida que només necessita un quadre pintat a una paret, un altre a terra i ganes de passar-ho bé amb la pilota.

Potser són, encara, passos tímids, menuts i millorables, però en la direcció correcta. Són un inici que demana continuïtat. Una empenta per alliberar-se de la perillosa abraçada immobilitzadora del folklore. Un salt en la modernització i la normalització de la pilota, la del poble i la de la ciutat. La pilota valenciana també és urbana.