VALÈNCIA. El pilotari de Vinalesa es proclama tetracampió de l’Individual d’escala i corda en guanyar Lluís de la Vega (60-50) en una disputada final a Pelayo
De nou, Puchol II. De nou una onada de pilota dolça i letal, la quarta en els darrers sis anys. De nou una allau imparable, incontenible, de colps, recursos i facultats. De poders. De nou una exhibició física adobada amb una dosi èpica de patiment. De nou, Puchol II, des de hui tetracampió del mà a mà d’escala i corda. De nou, el número u.
El rest de Vinalesa ha derrotat esta vesprada Lluís de la Vega (60-50) en una final intensa, elèctrica, al trinquet Pelayo de València. Una partida radicalment diferent de la viscuda la temporada passada, fa només huit mesos. Llavors, la catedral de l’escala i corda va presenciar muda, en un trist silenci pandèmic, el triomf aclaparador de Puchol II davant un De la Vega vingut a menys per les molèsties físiques i els nervis inexperts del debutant en la gran final. Hui, tot el contrari. Amb l’escala i les galeries del trinquet rebossants d’optimisme i ganes de pilota, la final de la XXXVI edició de l’Individual CaixaBank d’escala i corda no ha decebut ningú. Ha pagat la pena esperar.
Puchol II ha arrancat el duel seriós, concentrat en cada pilotada, molt ficat en la partida. Els dos jocs que ha sumat d’inici han marcat la dinàmica de la resta de la partida. De la Vega, que ha començat al dau gràcies a la fortuna de la reballada, ha anat de menys a més. Escalfant els motors de quinze en quinze. Ho ha aprofitat un Puchol II, més fiable en els primers compassos, per instaurar un 25-15 en l’electrònic que li ha regalat un avantatge d’oxigen i tranquil·litat per al que venia per davant.
El que venia era un De la Vega incapaç de rendir-se. Un jugador ferit amb l’orgull que ha reaccionat de la manera més noble. El d’Almussafes s’ha dedicat a jugar la seua pilota, el seu estil, tant al rebot com un passet per davant. Arriscant. I això ha fet mal a Puchol II, per primera vegada en tot el campionat, preparat per a patir. Amb tot, després dels dos primers jocs, la final s’ha igualat, amb tots dos pilotaris intractables des del dau.
En eixe equilibri, en eixe filferro sobre el qual es construïen els quinzes, de totes les formes i colors, Puchol II ha tret el manual de pilotari que porta al cap. I a les mans. El de Vinalesa és com l’aigua, capaç d’adoptar totes les formes possibles, segons ho demanen les circumstàncies, sense perdre un gram de la força que li ha regalat la natura i que treballa cada dia. Clàssic i harmoniós al rebot, potent en la volea, incisiu en el bot de braç, segur en la caiguda d’escala, atrevit a prop de la corda. Intel·ligent. Complet. Total. Un jugador superlatiu. Un jugador, tanmateix, humà. Amb errades i amb problemes. Amb l’esgotament psicològic i físic del pilotari que s’enfronta a un rival com Lluís de la Vega.
De la Vega ho ha donat tot. Ha alçat dempeus Pelayo (hui més dividit que mai entre dues aficions fidels als seus jugadors) en jugades memorables, plenes de qualitat i fe. D’esperit guanyador. Amb 22 anys, camí dels 23, De la Vega encara té moltes finals per jugar. Moltes per guanyar.
Amb els dos pilotaris oferint un intercanvi titànic de jugades, de rebots, de colps amb l’esquerra, de pilotades a la galeria, i amb la vaqueta fent de les seues, trencant i topetant on ningú espera, la partida ha arribat als últims jocs amb un mínim desnivell favorable a Puchol II. Després de quasi dues hores de final, amb De la Vega sense soltar-se del marcador i amb cada quinze decidit en un sospir, el títol del mà a mà havia de decidir-se en tres jocs. Puchol II ha fet el 55-45 des del dau, amb solvència, amb claredat, amb autoritat però amb el rostre delator d’un sofriment intern incalculable. De la Vega ha passat al dau per a lluitar, per aferrar-se a la mínima esperança. I ho ha fet. Ha salvat una pilota de partida i ha allargat la final un poc més, amb un grapat de tímids coixinets volant per l’aire de Pelayo. Hi havia més gana de final.
Però, al remat, Puchol II no ha malbaratat l’oportunitat de ser campió des del dau. En quatre jugades indefensables ha convertit el 55-50 en la seua quarta victòria en el mà a mà. El seu quart trofeu, la seua quarta ona de felicitat. El segon títol consecutiu i el bitllet a la feninde la pròxima temporada. Un nou repte per assolir.
I mentre pujava a la galeria del rest per saludar i abraçar els amics, la família i els seus fans, sempre animats i animadors en les grans cites, mentre recuperava l’alé i el pols, mentre creuava unes paraules de respecte i afecte amb De la Vega, mentre el campió recuperava la corona i alçava al cel el trofeu, el formidable pilotari de Vinalesa, el tetracampió del mà a mà, el número u, com l'aigua, prenia la forma de la quinta ona. Que no pare. De nou, Puchol II.