opinión

Què vol Maxi?

8/07/2019 - 

VALÈNCIA. No ha sigut el primer affaire i probablement tampoc serà l’últim de l’estiu però el futur de Maxi Gómez continua en l’aire...per culpa d’una comissió i no parle de Les Falles. Quan arriben estes dates, els periodistes ens omplim la boca parlant d’operacions i crec que no està malament recordar de tant en tant que en qualsevol transacció futbolística sempre hi ha tres parts: el club comprador, el venedor i el jugador en el nom del qual, negocia una agent, qui mai hauria de convertir-se en una quarta pota. I és precisament açò el que ara mateix sí està succeint. En este cas no resulta complicat posar-li nom a totes elles: València, Celta, Maxi i Stellar Group.

Segons apunten diverses informacions hauria sigut un dels membres de l’empresa de representació del davanter amb seu en el Regne Unit, qui hauria volgut reactivar l’opció de la Premier per una qüestió tan respectable com purament econòmica. Tant, que s’hauria botat la que molts diuen és la principal premissa de qualsevol agència: la voluntat del futbolista. Treballar per a aconseguir el benefici més gran possible del lloc en el qual el client vulga jugar. I ha sigut ahí on Maxi, per una qüestió esportiva i de projecte sembla –almenys és la meua informació- haver-se banyat per defensar en Mestalla la camiseta amb la rata penada en l’escut tot i haver estat temptat una vegada i una altra pels diners de les illes britàniques.

El que està ocorrent amb l’uruguaià no sol ser la manera habitual de treballar. I menys encara quan parlem de grans transatlàntics de la representació. Eixes grans companyies obtenen uns beneficis altíssims per atorgar als professionals d’una gran quantitat de serveis amb l’única finalitat de què els jugadors renoven la seua confiança en ells cada 24 mesos, tal com marca la llei. Per descomptat, la negociació dels contractes és un dels vessants principals. I normalment els agents no solen recomanar l’opció que més comissió li oferix a l’empresa, sinó la millor alternativa esportiva per al seu client. Entre altres coses perquè eixa és la fórmula, en majúscules, per aconseguir que el talent no marxe quan li arriben cants de sirena de la competència.

Vinc a dir-ho perquè en este món del futbol, tinc la sensació que la figura del representant està mal vista. De vegades, quan un club vol justificar una mala negociació assenyala a l’agent com al roín de la pel·lícula. I no dic que el de Maxi no siga el cas perquè estem davant una de les excepcions que confirma la regla, però no recordeu tot allò que va escriure’s en esta ciutat al voltant de la figura de Jorge Mendes? Sols fa falta tirar d’hemeroteca o fullejar qualsevol xarxa social per a fer memòria. I eixe dimoni disfressat de súper agent portugués, és el mateix que –amb les seues errades, que les han tingudes- ha permés a l’entitat guanyar molts diners amb els traspassos entre d’altres d’Otamendi, André Gomes, Joao Cancelo o el mateix Santi Mina que arribà per 10 milions d’euros. I veurem que passà este estiu amb Rodrigo. I no, no és que ‘George’ siga del València perquè és amic de Lim, no. Mendes farà guanyar diners al València si ell considera que l’operació és bona per al seu futbolista. Que per a això li paga. Com Maxi a Stellar.

Noticias relacionadas