“Quino”, un futbolista diferente

VALÈNCIA. Per primera vegada en la història s'ha paralitzat tot l'esport, no només ací sinó en quasi tot el planeta. Esta paràlisi esportiva ha portat fins i tot a l'ajornament dels Jocs Olímpics que este proper estiu anaven a disputar-se a Tòquio. 

Entre les moltes competicions paralitzades destaca la nostra Lliga, una competició que poques vegades s'ha detingut enmig del campionat. La primera vegada que això va succeir va ser l'any 1979. El motiu d'esta primera aturada competitiva no va ser altre que la primera de les sis vagues que els futbolistes espanyols han realitzat des que el 1928 es va crear esta competició. 

Esta primera vaga va parar el campionat de la regularitat una única jornada, la de el 4 de març, suficient per aconseguir un canvi substancial en les condicions laborals dels jugadors professionals de futbol.  Els jugadors van reclamar l'abolició de el dret de retenció per part dels clubs, la seua inclusió en el règim de la Seguretat Social i la supressió del límit d'edat per jugar a Tercera Divisió. La pressió dels futbolistes fou efectiva i després d'arribar a un acord amb la Federació, el cap de setmana següent va tornar la competició. 

En tot el procés relatiu a la creació del sindicat que agrupara els futbolistes professionals va tindre un paper destacat un jugador que havia militat al València: Joaquín Serra Vallejo "Quino", qui seria escollit primer president de l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE). 

“Quino” era un jugador diferent, la seua forma de ser i formació intel·lectual no responia a l'estereotip de jugador clàssic d'aquells anys. Amb estudis universitaris, fill d'un intel·lectual i amb inquietuds sobre els problemes de socials, prompte es va guanyar fama de rebel. Producte de la pedrera bètica, en la campanya 1963-64, amb 17 anys, va debutar en el primer equip. El 1969, jugant a Segona va ser internacional absolut amb Espanya. El Madrid es va interessar per ell el 1970, però el Betis es va negar al seu traspàs, motiu pel qual es va declarar en rebel·lia quedant-se en blanc quasi tota eixa temporada. 

En l'estiu de 1971, el club verd-i- blanc el va vendre al València per 18 milions de pessetes. A Mestalla va jugar cinc campanyes i, tot i ser un jugador dels considerats titulars els seus números cara a porta mai van ser els mateixos que amb el quadre andalús.  Encara que en la seva primera campanya va acabar com a màxim golejador d'un equip que va finalitzar subcampió de lliga. En total va disputar 163 partits oficials, marcant 48 gols. L'arribada de Diarte i Kempes li tancaren de comptar amb minuts, així el 1976 va abandonar l'entitat valencianista per jugar els seus últims anys com a futbolista al Cadis a Segona Divisió.