The French Connection

VALÈNCIA. El 1971, es va estrenar la pel·lícula “The French Connection”, dirigida per William Friedkin i protagonitzada per Gene Hackman, Roy Scheider i Fernando Rey, va ser un enorme èxit de crítica i públic guanyant cinc Oscars i tres Globus d'or. El títol del film ens serveix de nexe per parlar de la connexió francesa del València FC/CF. Des de el mític René Petit, qui reforçà als blanc-i-negres en un amistós contra el FC Nuremberg al gener de 1923, fins a Francis Coquelin, el darrer jugador francés en debutar amb el València el passat dissabte, un total de tretze jugadors del país veí han jugat defensant la samarreta del rat penat. En la memòria han quedat els Jocelyn Angloma, Alain Roche, Jérémy Mathieu, Didier Deschamps, Adil Rami, Eliaquin Mangala o l'actual jugador Geoffrey Kondogbia. 

El que no tot el món coneix és que la nòmina de jugadors francesos al club de Mestalla haguera pogut augmentar si les negociacions, per un jugador desconegut al seu moment, però que a dia de hui ningú dubta de la seua qualitat, hagueren arribat a bon port. Un gran entre els grans: Michel Platini “le Roi”. El rei futbolístic de la republicana França.

"Platini tiene muchas posibilidades de jugar la próxima temporada  en el Valencia.” (El País, 22 de juliol de 1977) manifestava un portaveu del València, per a després afegir que pràcticament estava tancat el seu traspàs.

El gran impediment que es va trobar el València per aconseguir els serveis del jove francés, 21 anys tenia en eixe moment, va ser la solvència econòmica del seu equip, l'AS Nancy-Lorraine, cosa que li permetia  negar-se a qualsevol oferta. El president del club francés va declarar “Michel Platini es hoy por hoy intransferible” (As, 29 de juliol de 1977), en eixa mateixa entrevista qualificava d’insuficiènt l'oferta valencianista de 72 milions de pessetes. El traspàs es va xifrar prop dels cent milions de pessetes. Una xifra desorbitada en eixa época.

El Nancy, va saber jugar les seues cartes, coneixedor que el preu per Platini pujaria per la seua convocatòria per al Mundial de 1978 i per l'obertura del Calcio a la contractació de jugadors estrangers.

El València, per la seua part, esperava obtenir eixos milions pel traspàs del “Lobo” Diarte al Barcelona.

L'interés en Platini està relacionat amb la figura de Marcel Domingo, el tècnic del València CF, d'origen francès fitxat eixe 1977, qui coneixia perfectament al jugador del Nancy. Domingo estava boig per contractar-lo i fitxar a Platini és va convertir en una obsesió per a Ramos Costa el president valencianista.

Tal era l'expectació provocada per la possible arribada del jove futbolista, que fins i tot el Llevant va voler fer negoci. Així, va contractar al Nancy per jugar el trofeu “Costa de València” a l'estadi granota, incloent dos clàusules: la primera l’obligatòria  participació de Platini en el torneig i una segona que impedia al club francés jugar  més partits a Espanya durant eixe estiu. La maniobra granota va provocar la reacció de la directiva valencianista que va arribar a plantejar-se la compra dels drets d'eixe partit perquè poguera disputar-se a Mestalla en el trofeu Taronja.

Finalment el Nancy no va cedir al traspàs i el València es va reforçar per a la temporada 1977-78 amb Manzanedo, Cabral, Palmer i Felman juntament a les incorporacions des del Mestalleta de Pablo, Higinio i Subirats.

L'esperança per fitxar a Platini es va mantindre durant eixa temporada i l'últim intent es va realitzar l'estiu de 1978, en esta ocasió de la mà de Pasieguito. El problema va ser que al francés començaren a arribar-li altres ofertes: Juve, Inter i Barça, mostraren el seu interès. El València, com a plan B a Platini, va fitxar l'alemany Rainer Bonhof procedent del Borussia Monchengladbach.

Michel Platini va seguir en el Nancy fins el final del seu contracte. En 1979, va fitxar pel Saint Etienne i en 1982, ho va fer per la Juventus. A la “Vecchia Signora” va guanyar nombrosos títols, destacant entre tots ells la primera Copa d'Europa del club torinés. A nivell individual, el 1983, 1984 i 1985 va obtenir la Pilota d'Or com a millor futbolista d'Europa, sent l'únic jugador que ha guanyat este guardó durant tres anys consecutius.

La negativa del Nancy a vendre a la seua estrella va evitar que a la gespa de Mestalla es juntaren dos jugadors com Platini i Kempes. Mai es sabrà com haguera canviat la trajectòria del València amb el fitxatge de “le Roi”, el cas és que almenys es va intentar.