VALÈNCIA. Diumenge passat es va jugar la final de l'Eurocopa, torneig que, com els propers Jocs Olímpics, hauria d'haver-se celebrat a l'estiu del 2020 i que va ser aplaçat per culpa de la pandèmia que patim i que sembla, pel comportament d'alguns irresponsables i per les noves variants aparegudes, continuarà entre nosaltres prou temps més. Com deia, es va disputar la final del campionat d'Europa més atípic de tots els celebrats fins el dia de hui: 51 partits, 12 seus repartides per altres tants països, 24 seleccions i un descontrol a l'hora de que el públic poguera assistir als partits en directe donades les diferents normatives existents a cada país anfitrió.
La final ens va deparar un vibrant matx entre els dos països que s'atribueixen la creació del futbol: Itàlia i Anglaterra o el que és el mateix calcio contra football.
Ningú dubta del fet que els anglesos varen ser els primers en crear un organisme que vetllara per la seua organització i difusió. Així el 26 d'octubre de 1863, es va fundar, a Londres, The Football Association (FA) i el 8 de desembre d'eixe mateix any es van acordar les conegudes com a London Rules o normes de Londres, el primer reglament respectat i adoptat per la majoria dels equips de la època. Per l'altra banda els italians crearen el calcio, una pràctica esportiva que té els seus orígens entorn a l'any 1580 i es basa en una adaptació dels joc de baló existent durant l'Imperi romà.
Però, tornant a la passada Eurocopa, els transalpins van vèncer als anglesos, aconseguint canviar el “it's coming home” dels supporters pel “it's coming Rome” dels tifosis.
Entre els seleccionats de l'equip campió ha tingut un paper destacat Alessandro Florenzi, lateral dret de l'azzurra i ex jugador del València en el final de la temporada 2019-20. De la resta de participants amb vinculació amb el club de Mestalla el millor, sens dubte, ha sigut el danés Daniel Wass, qui va arribar fins a les semifinals, disputant cinc partits en el campionat. José Luís Gayà també ha sigut semifinalista, encara que desgraciadament amb menys protagonisme del que es podia pensar. El de Pedreguer només va jugar el partit de huitens contra Croàcia, fins que es va lesionar. Si Gayà ha tingut un paper secundari en el campionat, la participació dels altres dos valencianistes ha sigut lamentable. L'aportació de Denis Cheryshev, ha quedat en 34 minuts sobre la gespa i una substitució després d'haver eixit des de la banqueta. Amb tot, el rus almenys va eixir al camp cosa que no va fer Gonçalo Guedes, el portuguès no va tindre cap opció de jugar, fins i tot va ser descartat en tres de les convocatòries del combinat lusità.
En definitiva, una Euro que no passarà a la història per l'aportació dels valencianistes i molt menys per la seua revalorització. Tot un drama per a un club que necessita fer caixa per tapar la irresponsable gestió dels seus dirigents.