València club... de bàsquet

VALENCIA. El passat cap de setmana, el València Basket Club va estar a punt de donar una gran alegria a l'esport valencià. L'equip de la Font de Sant Lluís va perdre la final de copa davant el Real Madrid per tan sols dos punts, després de patir alguna decisió arbitral no massa correcta. Demostrant que els greuges a favor de Madrid no només es donen en el món del futbol.

Els orígens de l'actual València Basket Club estan units al València CF, ja que fins a l'estiu de 1986 va ser una de les seccions esportives del club de Mestalla. El bàsquet en l'entitat valencianista va nàixer la temporada 1958-1959, junt a les seccions de ciclisme i atletisme. La secció de bàsquet no només va tindre un primer equip, prompte les necessitats competitives i organitzatives van fer que sorgira un filial, que seguint la tradició del club es va anomenar CD Mestalla.

El renaixement de les seccions esportives, per part dels clubs de futbol, va sorgir a conseqüència dels successius fracassos obtinguts per l'esport espanyol en els Jocs Olímpics. Les autoritats polítiques van voler preparar esportistes que al menys deixaren en un lloc honrós a Espanya en les futures edicions dels Jocs, començant pels de Roma 1960. La idea que es va aplicar va ser la de promocionar les diferents modalitats a través de les entitats esportives més importants, bàsicament els clubs de futbol. El 1959 es va publicar un decret que recomanava la promoció de les seccions esportives. Barça, Madrid, Celta, Depor, Atletico i València, entre altres entitats van aplicar esta ordre governamental. La direcció de les seccions esportives del club valencianista va recaure en la figura de l'advocat Alfredo Ruiz Ferrandis.

En el mateix camp de Mestalla, a la zona de la Grada de la Mar, al costat de l'actual avinguda d'Aragó, es va habilitar una zona poliesportiva, on hi havia una pista descoberta de bàsquet. Allà es va forjar durant anys la secció de bàsquet del València CF.

Al maig de 1986, poc després del descens de l'equip de futbol a segona, enmig d'una greu crisi econòmica i en ple procés electoral, la secció de bàsquet valencianista es va classificar per jugar la fase d'ascens a la segona categoria del bàsquet espanyol, anomenada en eixos anys "Primera B". El València CF va jugar a Badajoz una lligueta contra Elosúa Lleó, Unelco de Tenerife, Caja Plasencia, Andorra i Caja Rioja, classificant-se en quart lloc sense aconseguir ascendir.

Si esportivament no es va poder pujar a "Primera B", una reestructuració d'esta segona categoria, si va permetre al club valencianista disputar esta competició, on ja hi havia el millor club de bàsquet de les nostres terres en eixos anys: el CB Llíria.

La directiva del València, presidia per Arturo Tuzón, asfixiada pel gran deute que suportava l'entitat va decidir deslligar-se de la secció.

El València Bàsquet Club va prendre identitat pròpia i en la temporada 1986/87 ja va participar com a entitat independent en "Primera B", amb el suport de l'Associació de la Prensa Valenciana, sent el patrocinador del club el diari "La Hoja del Lunes" l'equip va disputar eixa primera campanya els seus partits com a local al pavelló municipal de Mislata.

El paper jugat per l'Associació de la Premsa Valenciana, va ser fonamental, junt a l'aparició dels germans Juan i Fernando Roig, casualment este últim, anava en la precandidatura amb què Jesús Barrachina va voler optar a la presidència del club de Mestalla. Els germans Roig van avalar el projecte econòmicament per intentar donar-li a València, com així ha sigut, l'equip de bàsquet que mereixia.

Des de la seua fundació, el València Bàsquet Club, ha militat dos temporades a Primera B (1986-87 i 1987-88), aconseguint en la segona l'ascens a la Lliga ACB on ha militat fins a la data de hui excepte en la temporada 1995 -96 en què va jugar a la Lliga EBA. El club durant estos anys ha guanyat una Copa del Rei (1997-98) i tres títols europeus (2002-2003, 2009-2010 i 2013-2014), aconseguint situar a València en l'elit del bàsquet estatal i continental.