València-Elx i el llegat de Fivber

VALÈNCIA. Ahir per la nit es va viure el duel entre l'Elx i el València. Fins  a este partit tots dos equips s'havien enfrontat, a la ciutat de les palmeres, en vint ocasions a Primera, amb un balanç favorable als il·licitans, que havien sumat onze victòries,  per set dels de Mestalla i tres empats. Com a nota curiosa, en els enfrontaments previs, els dos equips havien marcat la mateixa quantitat de gols, vint, destacant les quatre dianes marcades pel València en la darrera visita al Martínez Valero. 

Els enfrontaments entre l'Elx i el València, són un clàssic del futbol valencià. A més, molts són els jugadors i els técnics que han defensat en algun moment les seues respectives samarretes. I si parlem d'entrenadors, el primer en dirigir a estos dos equips va ser Anton Fivber. 

El técnic txec s’involucrava en la dinàmica dels club que entrenava i el seu treball anava més enllà del que passava al terreny de joc. Mostra d'esta afirmació va ser la creació al València FC de la primera escola de futbol base, on es cuidava la formació dels futurs futbolistes treballant els conceptes del joc, la tècnica i la tàctica amb criteris moderns per a l’època, per exemple, distribuïnt als jugadors per nivells i edats. Fivber va ser el primer entrenador “seriós” a la banqueta valencianista. El seu gran llegat a l'entitat valencianista va ser el treball de pedrera, que va permetre l'arribada al club de joves que, amb el temps, nodriren al primer equip. 

Una vegada finalitzada la seua primera etapa al València, en total estaria en tres ocasions, va fitxar en 1927 per l'equip il·licità,  fundat el 1923. Fivber, igual que va passar al València FC, es va convertir en el primer entrenador “professional” de l'Elx. Si el llegat a Mestalla fou l'organització de la pedrera, a Elx la seua herència més important va ser la incorporació a la samarreta blanca original d'una franja horitzontal verda. Un distintiu que amb el pas dels anys s'ha convertit en el principal senyal d'identitat de l'equip. 

Des de la seua fundació els il·licitans jugaven de blanc. Però Fivber va decidir afegir-li una franja verda a la samarreta.  Encara que no es coneix amb exactitud d'on li va vindre la inspiració algunes fonts conten que li va arribar quan va observar, des de dalt d'un campanari el paisatge, ple de palmeres, que envoltava la ciutat. Eixes palmeres verdes a l'horitzó i el contrast cromàtic amb les cases emblanquinades li va agradar tant que va decidir plasmar-ho a la samarreta del seu equip. Al mateix temps, eixa franja li donava un nota de color que l’ajudava a diferenciar-se d'altres equips, com  per exemple el València. Siga certa, o no, esta història, el ben cert és que el llegat d'Anton Fivber en el futbol valencià és innegable i gràcies al seu treball i bon fer valencianistes i il·licitans estan units pel seu lligam i la seua trajectòria.