Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 24 de enero y se habla de plaza granota LEVANTE UD opinión pd valencia cf
GRUPO PLAZA

pilota

València i el pilotari desaparegut

Foto: Funpival

Cap dels 32 jugadors professionals que disputen enguany el campionat Individual, la gran competició de la temporada, ha nascut a la ciutat de València. La manca d'instal·lacions públiques dificulten l'activitat de clubs i escoles, una tendència que desemboca en un desert de pilotaris i aficionats als carrers de la capital

7/11/2020 - 

VALÈNCIA. La pilota és una paradoxa constant. Dins i fora del trinquet. I la ciutat de València, l'epicentre polític, econòmic, cultural, social i també esportiu del territori (no sempre per este ordre), pot confirmar-ho. Mentre l'emblemàtic i renovat Pelayo, la "catedral", acull cada setmana la flor i nata de les partides professionals, els carrers de la capital s'han buidat de jugadors. Ja no queden pilotaris a València. Han desaparegut dels cartells. Com del campionat Individual que ara comença, el torneig en el qual es reuneixen els millors jugadors de raspall i d'escala i corda. Cap dels 32 pilotaris que es disputaran enguany la joia de la corona de la pilota professional ha nascut a València. Els pròxims campions seran de Massamagrell, Vinalesa, Montserrat, Benidorm, Genovés, Oliva o Barxeta. Sembla que els pobles van guanyant, si no ho han fet ja, esta partida.

Però, les coses no han estat sempre així. Mai han estat així. I José Vicente Grau és l'últim exemple. Nascut als voltants del carrer Pelayo, Grau es va proclamar rei del trinquet en guanyar davant Àlvaro de Faura la final del mà a mà al trinquet de Sagunt. Era l'any 2000. Han passat 20 anys. És l'últim campió de València. Ningú ha vingut darrere. Per què? "Mi lugar de juego cada día era el trinquet. Salía a la calle y entraba allí para jugar a lo que fuese. Luego allí conocí la pilota. Ahora eso no ocurre, los niños no entran al trinquet. En los pueblos hay mucha más afición y es más fácil jugar. Creo que la diferencia es que allí se puede salir mucho más a jugar en la calle. De hecho, la gente que viene al trinquet viene de los pueblos. En la ciudad mucha gente ni conoce Pelayo. Por otra parte, la pilota es un deporte muy complicado, con perspectivas profesionales muy difíciles", explica Grau, el primer i últim mitger campió de l'Individual.

Foto: Funpival

Grau, tanmateix, no va ser un cas aïllat. Ell va ser només un dels membres dels coneguts com "xiquets de Pelayo". Una colla de joves jugadors de València que durant els anys 70' i 80' van passar la infància al trinquet i que van aconseguir una notable carrera professional a la pilota. Grau, Fredi, Tino, Pedro, Pedrito, Serrano, Víctor, Miguelín, Peluco... Van passar de mirar embadalits des de l'escala les grans figures de Pelayo, de demanar-los una pilota, a enfrontar-se a elles cara a cara sobre les lloses del trinquet.

Peluco, un dels integrants d'eixa generació daurada de jugadors de la ciutat, és ara l'impulsor d'una escola de pilota al mateix trinquet de Pelayo. Una llavor que, en el futur més pròxim, espera donar els primers fruits. "Abans no hi havia escola. Es va apostar per fer partides d'aficionats i no per fer escola", assenyala l'ara responsable d'este brot verd a la catedral.

Foto: Funpival

Pot ser, a les escoles radique el gran problema dels pilotaris de València. Així ho creu Ismael Vidal, més conegut com "Fageca", pel municipi del Comtat on guarda les seues arrels familiars. Fageca es va retirar l'any passat i ha sigut l'últim jugador professional nascut a València. Cap jugador ha agafat el seu relleu. "El meu cas és un entre un milió", reconeix Ismael. "A la ciutat no hi ha escoles de base. En qualsevol altre esport, saps on has d'apuntar-te si vols jugar, però en la pilota no. Ara està l'escola de Pelayo, amb Peluco, pero falten instal·lacions. Pelayo no és públic i el trinquet del Politècnic no obre els caps de setmana. Que no hi haja trinquets a València on poder jugar és greu", remata Fageca. "Jo vaig anar a Borbotó, a Meliana, a Massamagrell, a escoles dels pobles per a poder seguir jugant", comenta l'exjugador, que va arribar a jugar una final de l'Individual en 2014.

El via crucis que va haver de completar Fageca per a convertir-se en jugador professional, pràcticament obligar a exiliar-se de València, no és res comparat amb el que pateixen els clubs de pilota de la ciutat. Només tres es mantenen amb vida. El de Pelayo, el club Tamborí i el club Socarrades de Campanar. Tres grups que no tenen on practicar, entrenar o competir. "Si no eres un malalt de pilota, ser de València i entrenar és impossible. Si algú vol jugar o provar un dia perquè té curiositat, ha de ser tindre sort i poder reservar canxa en l'Eliana, la Pobla de Vallbona... entre setmana i de nit. Així no es pot enganxar ningú i no van a eixir jugadors o jugadores. No eixiran", destaca Alfred Contreras, del club Socarrades de Campanar, un grup actiu que des de fa anys organitza campionats de pilota als carrers de Campanar, fent visible la necessitat d'espais públics per a la pràctica del joc a la ciutat. "És una qüestió de matemàtiques: si no hi ha escoles, si no hi ha clubs, no hi ha jugadores i jugadors", arredoneix Contreras. Amb este escenari, en les diferents competicions amateurs organitzades des de la Federació de Pilota Valenciana és habitual trobar clubs de municipis i pobles dels voltants de València amb dos i tres equips participants, mentre que ningú porta el nom de la ciutat a la seua samarreta.

Foto: Fedpival

I, com es reclama des dels clubs, sense instal·lacions públiques en les quals donar vida a escoles per als xiquets i xiquetes, sense clubs on els adolescents puguen competir amb altres de la seua edat, sense canxes en la qual es puga practicar l'esport i cuidar i impulsar l'afició al joc de pilota, resulta complicat esperar un canvi miraculós de tendència. "No eixen jugadors de València perquè durant molts anys Pelayo no ha tingut escola on promocionar la base. Així era impossible que eixiren xiquets amb ganes de jugar o que conegueren la pilota. En la ciutat hi ha centres educatius i escolars on es promociona la pilota i estan els Jocs Escolars que sí donen jugadors i jugadores", enuncia Ricard Monsoriu, de la Federació de Pilota Valenciana. Una d'eixes jugadores de les quals en parla Monsoriu és Victoria Díez, l'actual campiona de la pilota femenina, malgrat que com ja va passar amb Fageca, ha hagut de buscar un club fora de la ciutat en el qual poder competir contra altres jugadores.

Amb només 19 anys, la jugadora de València, la campiona femenina, és un oasi en el desert, un raig de llum en l'obscuritat on han desaparegut els pilotaris de València. La capital Una més de les paradoxes de la pilota.

Noticias relacionadas

PILOTA

Una Lliga contra el virus

Por  - 

Quatre positius entre els jugadors d’escala i corda obliguen a ajornar tres partides el primer cap de setmana de competició. Altres tres pilotaris estan confinats a casa per prevenció

Pilota

Tots contra Tonet IV

Por  - 

La Lliga Bankia de raspall s’estrena hui al trinquet de Bellreguard amb el jove jugador del Genovés com a principal atracció del campionat. “La meua il·lusió de xiquet era ser campió Individual i ho he aconseguit abans del que m’esperava. Ara vull fer disfrutar la gent en cada partida”, explica el mitger

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email