Yunus i els veterans històrics

VALÈNCIA. Igual està vosté de pont. I aprofita per esmorzar com si fora un dissabte. I entre cacau del collaret i algun que altre tramús s'haja parat a pensar que hui juga el Valencia CF. Coses del futbol modern. Potser inclús que no haja mirat cap partit per no saber allò que no vol que siga veritat. També és cert que la classificació resulta un poc enganyosa pels partits que falten per jugar. Però posats a triar, millor viure en l'engany de la Real Sociedad. Cap dubte amb això. I un partit al nord, on de segur que l'hivern ja està instal·lat. Mal ambient per a jugar-se les castanyes, ara que és època de menjar-se-les calentetes.

El valencianiste patidor està pegant-li voltes al cap. Mirant una i altra vegada la classificació, com si per mirar-la tantes vegades anara a canviar-la. Com un mal jugador de cartes i les seues mirades repetides a la mà. I clar, hi ha dos camins i punts de vista. Si el Valencia CF suma de tres, olorarà la llenya calenteta dels llocs europeus. Si no en suma cap, farà molt de fred.

En un any que no és que estiga molt carregat d'alegries pel barri blanquinegre, poquetes coses a les que agarrar-se. Yunus, una d'elles. Fent de la necessitat virtut. Com quan va apareixer Jaume per la titularitat quan va debutar en Primera. I la seua renovació sembla una bona decisió, feta a temps. I un precedent perfecte per a preparar la de Kang In, que sembla complicar-se per moments, pel que es llig en premsa.

Altra, dins del desastre que transmet el club, el pas endavant dels històrics per aportar el seu granet d'arena per a sumar amb la seua experiència la situació global. Primer amb els capitans i després amb el cos tècnic, Arias, Bossio i Tendillo fan de 'hermano mayor' en situacions que poden arribar a viure's. O simplement per a recordar que el club, als quals representen esportivament ara els que habiten al vestidor, porta una història damunt que no permet cap reserva de compromís per ninguna de les parts.

Ara, només falta que els jugadors puguen sentir el calor del aficionat, més enllà de les xarxes socials. Ja ronda pel cap del pope Tebas. Vorem com, quan i quants. Però un equip fet per una direcció esportiva aficionada i amb una preferència més econòmica que esportiva necessita la cola de contacte de la vibració del aficionat.

Demanen ja el café de l'esmorzar. Carajillo cremat, si volen, que és vespra de festa. I pense en el futur sense oblidar el passat. I que hui, sobre les onze de la nit tinga un bon aspecte l'endemà i un somriure d'una xicoteta alegria. Que són les que ens van a tocar enguany.