Va arribant al seu fi esta campanya 16-17 del València CF tutelat per Meriton. No se'ls pot negar la regularitat, pràcticament han calcat la temporada anterior. És a dir, han seguit la línia marcada des d'un començament. Caòtica i ruïnosa, però no se'ls pot negar que han seguit la mateixa línia...
VALENCIA. Va arribant al seu fi esta campanya 16-17 del València CF tutelat per Meriton. No se'ls pot negar la regularitat, pràcticament han calcat la temporada anterior. És a dir, han seguit la línia marcada des d'un començament. Caòtica i ruïnosa, però no se'ls pot negar que han seguit la mateixa línia.
Sobretot la línia de decisions basades en el "jo he posat els diners, ara no vingau a dir-me que puc fiar-me dels els vostres. Em fiaré dels meus encara que no hi haja cap criteri per a fer-ho". En esta línia es va confiar este hivern la direcció tècnica del club a José Ramón Alesanco.
No seré jo qui dubte del basc ja que va haver de llevar coses del currículum de tantes que posseïx i no li cabien, però sí em pregunte cada dia si el director tècnic conformarà un equip que responga a l'ADN d'allò que sempre va portar al València CF a barallar-se amb els grans i ser un rival incòmode, o si es va a deixar portar pel model que hi haja en el cap d'Alesanco perquè és en el que creu per damunt de la seua idoneïtat o no. Ser fidel a una idea està molt bien... sempre que la idea tinga trellat.
D'entrada començaré per reconeixer-li a Alesanco i a tota la seua secretaria tècnica la dificultat de recompondre l'edifici des de la precarietat econòmica i amb l'obligació (mentres no es demostre el contrari) d'equilibrar el pressupost venent els plats més saborosos de la carta.
I en els meus dubtes -escolte, sí. Tinc dubtes i crec que callar per a no equivocar-me seria aprofitat- em descuadra el concepte del València CF que ve.
Per a començar perquè sembla que tenim un tècnic clarament en la pole i s'anomena Quique Setién. No és açò una visió apocalíptica de Setién -entre altres coses, perquè no hi ha confirmació oficial de la seua arribada, i perquè jo no descartaria encara a cap dels altres tècnics apareguts en diferents quinieles-. Però sí que és el tècnic que va dir que admira Simeone però que el seu model és el del Barcelona. Flac favor li fan al futbol els "fills" del guardiolisme mal entés. Dóna'm tiki-taka si tens a Iniesta, a Xavi, a Messi... Però si no tens a estos i el teu és un pressupost reduït mai podràs construir el Taj Mahal amb materials de reciclatge.
Setién és el tècnic de moda, temporada i mitja (potser un poc més per a ser justos) li contemplen entrenant en primera. I no seré jo qui assegure que siga un mal tècnic -seria totalment estúpid- però sí que assegure que no és una aposta de llarg bagatge en la categoria. Atén més al clixé del tècnic de moda, un modus operandi al què ja es va apuntar el club en els casos de Quique després de la seua experiència en el Getafe i a la d'Unai després del seu pas per Almeria. I no ens enganyem, encara que el que van aconseguir ambdós entrenadors és el paradís comparat amb la ruïna actual, cap d'ells va ser un tècnic d'acord amb les metes que se li pressuposaven a aquells projectes.
Però fonamentalment m'assalten dos dubtes si finalment Setién fóra el triat. La primera, en un equip la implicació del qual és causa de dubte de manera continuada després de dos anys, no pareix que el final de Setién en l'equip canari siga el més adequat per a creure que tindrà fàcil connectar a un vestidor amb futbolistes molt més cotitzats que el groc.
I el segon dubte i fonamental és la següent: t'has gastat 16+2 milions d'euros en la contractació d'un davanter tanc com Zaza. Un tipus que fa de la baralla la seua virtut i que les lluita totes. Que es partix la cara i va al xoc contra els defenses i a jugar al contacte perquè és el seu fort, un referent per al joc directe... I fitxaràs un jugador que vol jugar al toc? Sincerament, no em cuadra...
Tinc la impressió que li poden a donar-li a Zubin Mehta una orquestra amb unes quantes guitarres elèctriques. I li podrà traure bon so, però crec que ho van a tindre ambdós parts complicat.
Crec que tornaràs a tocar "Highway to hell" amb violins. I sí, sonarà. Però sona millor amb guitarres. Crec que vas posar “bachata” en un garito on mola el rock del dur.
El fàcil seria callar -perquè igual acaba no sent Setién- o perquè s'adapta, dóna amb la tecla i construïx un equipàs. Però mai vaig ser de quedar-me callat quan les coses no em quadren, no va amb el meu caràcter. Això li ho deixe a altres.