Colina, l’artífex del gran València

VALÈNCIA. El València d'enguany ha fonamentat el seu éxit en el treball dels jugadors, del cos técnic i en major o menor mesura, en el de les tres M: Marcelino, Mateu i Murthy. Cadascun d'ells, des de la seua parcela de poder, han tractat d'adreçar una nau que, en les dos últimes temporades, semblava anar a la deriva.

Si l'actual triumvirat busca un model d'actuació a seguir, hauria de guiar-se i aprendre a funcionar com ho va fer, ja fa molts anys, la tripleta de les C: Colina, Cubells i Casanova.

Aprofitant l’ocasió hui li dedicarem esta columna a un dels integrants d'este trio: Luis Colina Álvarez, qui va començar la seua relació amb el club de Mestalla al 1928 i va continuar treballant com a secretari general fins el 1956.

Colina va pertànyer a una generació de pioners de l'esport, ell mateixa va ser un autèntic “sportmen”, definició utilitzada a l’època per definir als esportistes multidisciplinars com el seu cas: atleta destacat en salt de pèrtiga, futbolista, àrbitre, va ser el primer col·legiat espanyol internacional, arribant a xiular partits als Jocs Olímpics de París de 1924. 

Una vegada retirat de la pràctica esportiva i de l'arbitratge actiu va continuar la seua vinculació amb el món del futbol sent president del Col·legi Nacional de Àrbitres entre 1924 i 1926, secretari de la Federació Espanyola de futbol, entrenador i seleccionador nacional.

Al 1928 li va arribar una oferta del València FC per a fer-se càrrec del club tant en la part esportiva, com en l'administrativa i organitzativa. Prompte va destacar per la seua excepcional saviesa. 

El seu treball com a secretari tècnic del València és una de les claus que expliquen el pas d'un club dominador del futbol regional, sense major trascendència, a un altre que va acabar dominant el futbol estatal dels anys quaranta, conquerint títols de Lliga i Copa. 

A més, gràcies a la seua experiència a les altes esferes del futbol coneixia eixe altre futbol que no es juga sobre la gespa, sinó als despatxos dels organismes federatius. Luis Colina, no sols va saber construir potents equips de futbol, sinó que va dotar al València d'uns sòlids fonaments sobre els quals edificar un club modern i amb una estructura que el va consolidar entre els més grans de la competició.

En eixos vint i huit anys Colina va treballar amb nou presidents, mostra evident de la seua honradesa, honestedat, fidelitat i lleialtat al club. De fet al 1954 va ser nomenat secretari honorari perpetu del club.

Com a secretari tècnic va fitxar una dotzena d'entrenadors i desenes de futbolistes, uns promocionats des de les categories inferiors i altres fitxats d'altres clubs arribaren al primer equip valencianista després d'haver passat pel seu filtre. I és que, Colina es va caracteritzar sempre per tindre molt bon ull per detectar el talent i per saber contractar jugadors. A més va crear escola i Vicent Peris va ser, sense cap dubte, el seu alumne més avantatjat.

Luís Colina va morir a València el 22 de juliol de 1956. Amb la seua mort el club perdia un dels seus grans artífexs, un home que juntament amb Casanova i Cubells va construïr un gran València.