VALÈNCIA. Quan es fa esment a la figura de Leonardo, irremediablement ens ve a la ment el geni renaixentista nascut a Itàlia en 1452. Científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Un home complet que, sovint, ha estat descrit com el prototip del seu temps i que va desenvolupar bona part del seu treball, a Milà i França, posant-se al servei de poderoses famílies.
Però, si parlem de futbol i nomenem a Leonardo, qui ens ve al cap no és altre que Leonardo Nascimento de Araújo, l'actual director esportiu del PSG i un dels homes forts i influients del club que, en estes últimes setmanes, ha acaparat l'atenció de tot el món amb la incorporació de Leo Messi i la negativa al traspàs de Kylian Mbappé, amb les conseqüents reaccions furibundes dels mitjans i aficionats afins al nacional-madridisme. Leonardo va començar la seua carrera futbolística a l'elit, en 1987, en el club brasiler del Flamengo. En 1990, va signar pel São Paolo. Des d'on arribaria una temporada més tard al València i on només va jugar dos campanyes.
Fitxat com a lateral esquerre va acabar ocupant tot el carril de esquerrà, el seu joc destacava per l'elegància a l'hora de conduir el baló. Però la irregularitat esportiva i les convulsions socials en les que vivia el club, durant eixos anys, no ajudaren a que el brasiler es consolidara malgrat la seua qualitat tècnica. Amb el València va jugar 98 partits i va marcar 11 gols.
El 1993 va jugar cedit en el Sao Paulo, on guanyaria la Copa Libertadores i la Intercontinental. Eixos triomfs el feren ser seleccionat per la “canarinha” per disputar la Copa del Món del 1994, als Estats Units, on es proclamaria campió mundial.
Malgrat els èxits aconseguits, Leonardo no va tornar al València ja que va ser venut, poc abans de la cita mundialista, per uns 450 milions de pessetes, al Kashima Antlers de la J. League japonesa, la lliga professional nipona creada un any abans. Els diners aconseguits per la seua venda van servir per a pagar bona part dels primers fitxatges de la primera temporada de Paco Roig com a president del club.
En 1996 retorna al futbol europeu de la mà del PSG. En 1997 després de guanyar la Copa Amèrica, va fitxar pel Milan, on va jugar pràcticament fins el final de la seua carrera al 2003. Retirat com a jugador va iniciar-se com a entrenador, primer dirigint al Milan, on també va exercir de director esportiu, per passar després a l'Inter, substituint a Rafa Benítez. Al juliol de 2011, es va unir al Paris Saint-Germain per posar les bases de l'ambiciós projecte esportiu liderat per Qatar Sports Investments.
Casualment, igual que en el cas del Leonardo renaixentista, el brasiler també ha desenvolupat bona part de la seua trajectòria professional a Milà i París, sota la protecció, no dels Sforza ni del rei de França, sinó de Berlusconi, Moratti i de l'emir de Qatar.
Durant el maleït procés de venda del València, el nom de Leonardo Araujo, es va vincular novament als de Mestalla ja que es deia que anava a ser la cara visible del projecte esportiu de la proposta recolzada pel capital àrab que optava a comprar el club.
Finalment, eixa oferta àrab no va prosperar. Però vista la seua trajectòria professional, el seu currículum en el món futbolístic i el seu passat valencianista ningú podrà negar que el perfil de Leonardo Araujo encaixava perfectament en el càrrec de director esportiu d'un gran club, com el València. Esperem al futur.