GRUPO PLAZA

pilota

Lluna, la cinturó negre de la pilota

Compagina les patades del taekwondo amb les pilotades del raspall. Té 15 anys, és de València i enguany debutarà en la Lliga Bankia en l’equip de Borbotó. Com la resta de les seues companyes, descompta les hores per a l’inici de la competició. La història de Lluna és la de la consolidació de la pilota en femení

27/02/2021 - 

VALÈNCIA. Luna Bautista Gil és Lluna quan la pilota comença a rodar. “Van posar-li Luna en la samarreta per a les partides i es va enfadar. Tots li diuen Lluna”, explica Raquel Gil, mare d’esta jove pilotari de Patraix, a València, qui, amb només 15 anys, es prepara per a debutar enguany en la Lliga Bankia d’Elit de Raspall Femení. Tanmateix, a diferència del que ocorre amb les lligues masculines, l’inici de la gran competició de la pilota femenina haurà d’esperar uns dies més. El motiu és que cap de les jugadores participants ha pogut entrenar als trinquets des d’inicis d’any, ja que no són professionals, i ara necessiten un temps per a tocar de nou la pilota i preparar-se per a competir al màxim nivell. Encara queda camí fins a la igualtat plena.

De tota manera, les ganes de jugar es multipliquen cada dia. Que li ho diguen a Lluna. “Sóc reserva en l’equip de Borbotó, però em fa molta il·lusió. Ara bé, si em toca jugar en una partida contra Aida i Fanny, o contra l’equip d’Ana de Beniaparrell, o contra la parella de Victoria i Mar… Serà complicat, eh? La veritat és que fa molta il·lusió vore’m jugar contra elles, encara que tenen més nivell que jo”, explica la pilotari, conscient que cal entrenar molt per a competir amb les millors. De fet, ella només fa un any que juga en el club de Borbotó, malgrat que ja en porta uns quants sense parar de colpejar la pilota. “El meu germà, que és més major, jugava en l’escola i ma mare em va apuntar. Algunes amigues ho van fer amb mi. I el cas és que em va començar a agradar”, conta Lluna, una de les alumnes de pilota, com a matèria extraescolar, en el col·legi Rodríguez Fornos de València, amb Ana Belén Giner com a mestra. De fet, Ana, pionera i una de les jugadores més emblemàtiques de la pilota femenina, és la gran culpable que Lluna haja seguit jugant. “Ana sempre ha estat amb mi, en tot. És com una segona mare. Passe tant de temps amb ella…”, somriu Lluna, qui va decidir continuar entrenant quan va passar a l’IES Patraix, ja en Secundària. Una decisió que va ratificar la temporada passada, quan va decidir fer un pas endavant i es va apuntar al club de Borbotó, sempre al costat d’Ana. “Em motiva anar un poc més lluny, seguir jugant amb les companyes, arribar a primera categoria i guanyar. Vull aspirar a fer coses més grans i estar sempre amb la gent que estic”, apunta Lluna sense titubejar.

“Va vore que estava millorant el nivell de joc i va voler apuntar-se a un club. Vam anar on estava Ana, sense dubtar-ho. Ara ho ha notat, ha millorat molt. Al principi estava un poc cohibida, perquè va passar d’entrenar en l’institut a fer-ho amb jugadores com Mònica o Amparo, que són figures per a ella. Estava un poc atemorida per això. Però està molt contenta”, relata Raquel, la mare de Lluna, mentre la seua filla entrena al saló de casa, a distància, en una de les sessions de tecnificació que es realitzen de manera virtual a conseqüència de la pandèmia i els tancaments dels trinquets. Sense poder tocar la pilota.

Lluna, en 4t d'ESO, diu que en el futur li agradaria estudiar la carrera de Filologia Hispànica o la de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Siga com siga, haurà d’esforçar-se molt i buscar més hores al dia, perquè a banda d’entrenar i jugar a pilota, esta activa adolescent també practica taekwondo, un art marcial que poc a vore té amb la vaqueta. I ho fa des dels sis anys, abans de conéixer la pilota. De fet, enguany, en complir els 16, podrà convalidar el segon dan, l’equivalent al cinturó negre. Un nivell que li ha permés ser integrant de la selecció valenciana de taekwondo i que l’ha obligat, en alguna ocasió, a haver de triar entre els dos esports. “Costa elegir. Alguna volta m’ha tocat i he tirat per la pilota”, assenyala Lluna, sabedora ja de les dificultats del trinquet per guanyar la visibilitat d’altres esports. “En el taekwondo hi ha molt de públic als pavellons i, en canvi, en les partides de raspall estan els pares i poc més. Ara hi ha més gent que s’anima a vore les partides, però és que la pilota no és massa coneguda ací en València. Als pobles és al contrari”, reflexiona la jove jugadora valenciana, qui reconeix que no té temps d’anar a Pelayo a les partides de professionals, però que les vegades que ha anat ha disfrutat molt amb els Puchol II, Soro III i companyia. “Quan ve algun jugador professional als entrenaments de tecnificació em fa molta il·lusió vore-lo, que ens conte coses, que ens ensenye…”, apunta.

Les grans referents per a Lluna i les seues companyes més joves, però, no són Genovés, Sarasol, Waldo o Coeter II. Ni Puchol II, Moltó o De la Vega. No. El camí a seguir per a elles el marquen Ana Belén, Victoria, Ana, Mar o Aida, les grans jugadores de la pilota femenina que estan obrint les portes a una generació de jugadores. Moltes d’elles sense una vinculació local o familiar amb el trinquet. Moltes d’elles fruit de l’implementació de la pilota com un joc, un esport més en el pati de les escoles, sobretot en la ciutat de València. És la generació que consolida el treball fosc de molts anys i que alimenta el futur. Com Lluna, una nova fornada de joves pilotaris competirà enguany en la quinzena edició de la Lliga Bankia d’Elit de Raspall Femení, amb huit equips i 24 participants. Una utopia fa només uns anys. Una poderosa realitat ara.

I quan la Lliga comence, Lluna es convertirà en estrela per a brillar al costat de les figures. Ahir, referents. Demà, companyes.

Noticias relacionadas

pilota

L'hora de la veritat

Por  - 

La segona partida de semifinals decideix este cap de setmana els equips finalistes de la Lliga d'escala i corda. En cas d'empat, la classificació es resoldrà amb una pròrroga al millor de tres jocs. La Lliga de raspall inicia hui el camí cap a la final

pilota

Pelayo i la Xina, el fil roig que cus la pilota

Por  - 

Més de 7.100 quilòmetres recorre el cordó del destí que connecta l’emblemàtic trinquet amb la ciutat xinesa de Turfan. Allí, fa més de 3.200 anys, es va emprar la primera pilota de cuir trobada al continent eurasiàtic. Hui, el fil roig manté units Pelayo i la Xina

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email