Merengots i granotes

VALÈNCIA. Aprofitant que este cap de setmana s'enfronten el València i el Llevant UE, pot ser un bon moment per a recordar les primeres competicions oficials en les que s'enfrontaren valencianistes, llevantinistes i gimnàstiquistes, no podem oblidar el fet que l'actual rival ciutadà és fruit de la fusió entre el Gimnàstic FC i el Llevant FC ocurrida al 1939.

Doncs bé, els primers enfrontaments de caràcter oficial entre els tres clubs  tingueren com a escenari els campionats regionals de futbol. Denominació que rebien els tornejos futbolístics d'àmbit territorial disputats durant les primeres dècades del segle passat. 

La seua dinàmica era senzilla, cada territorial organitzava els seus equips en una lligueta. Amb la popularització del futbol i la proliferació d'equips, les federacions crearen categories per poder donar cabuda als clubs interessats en competir. Així, al 1928 es va crear una segona categoría dins el campionat valencià.

Estos campionats tenien un gran prestigi ja que, a més de designar el millor equip de cada territorial, el campió accédia a disputar el Campionat d'Espanya, el que hui coneguem com la Copa de Rei, única competició de caràcter estatal existent en eixos anys. Des de 1927, també els subcampions  pogueren jugar la Copa. És fàcil fer un paral·lelisme entre el que suposa entrar en l'actual Champions League i el que suposava en eixos anys jugar la Copa, únic campionat on s'enfrontaven els millors equips de l'Estat abans de la creació de la Lliga al 1928. Eixe moment, va significar el principi del final dels campionats regionals, al anar perdent importància davant les dos grans competicions estatals. 

A partir de la temporada 1931-32 la Federació Valenciana es va agrupar amb  la de Múrcia, per formar la Federació Levantina de Futbol, motiu pel qual va ser rebatejat el torneig. En l'edició de 1933-34 participaren també equips d'Andalusia. Fins i tot durant els anys de la Guerra Civil es varen disputar estes competicions, de fet la Lliga Catalunya-València o Lliga del Meditarrani, per la composició dels equips, no deixaria de ser una competició més pròxima a un superregional, que al campionat nacional de Lliga espanyol.

El València FC va ser el gran dominador dels campionats organitzats  al nostre àmbit geogràfic al conquerir onze edicions, en les temporades 1922/23, 1924/25, 1925/26, 1926/27, 1930/31, 1931/32, 1932/33, 1933/34, 1936/37, 1937/1938 i la seua última edició disputada la temporada 1939-1940. 

Estes competicions, que hui es catalogarien com a “menors” en el seu moment varen ser fonamentals en la popularització i la evolució del futbol i d'alguna manera varen ser l'origen de grans disputes i litigis entre els equips d'una mateixa ciutat o àrea geogràfica. Al “cap i casal” prompte sorgiren les rivalitats entre valencianistes, llevantinistes i gimnàstiques, afegint-se posteriorment els equips de les ciutats de Castelló i d'Alacant. Prova d'estes  “enemistats” futbolístiques, que de vegades sobrepassaven els límits de l'esport són molts dels malnoms que encara reben els equips i les seues aficions: “Merengots”, “granotes” o “orelluts” naixen en eixos campionats, tan allunyats en el temps, però fonamentals per entendre el futbol valencià.