Fins i tot, m'atreviria a assegurar que molt pocs apostaven perquè l'equip acabara entre els quatre primers classificats del grup III de la categoria de bronze. Amb no patir, hi havia prou...
VALENCIA. Ni el major dels optimistes podia imaginar-se allà per l'agost del 2016 que el València Mestalla estaria a un pas, a tan sols noranta minuts, de disputar l'eliminatòria final per l'ascens a la Segona Divisió A. Ningú. Fins i tot, m'atreviria a assegurar que molt pocs apostaven perquè l'equip acabara entre els quatre primers classificats del grup III de la categoria de bronze. Amb no patir, hi havia prou. Però els xavals de Curro Torres han trencat qualsevol predicció. Amb lluita, casta i coratge s'han sobreposat a totes les dificultats i estan gaudint d'un somni del qual esperen no despertar, almenys fins a l'últim cap de setmana de juny. Eixe dissabte o eixe diumenge coneixerem quines dos formacions acompanyen al Lorca i a la Cultural Leonesa al segon esglaó del futbol nacional. I tant de bo, una d'aquestes puga ser la blanc-i-negra. Suposaria la guinda del pastís. El premi d'entre els premis. Una autèntica heroïcitat.
Ara bé, que els nanos hagen sigut capaços de formar un grup amb majúscules, que no negocien cap esforç i que es deixen la pell en cada acció ni és fruit de la casualitat, ni són les úniques virtuts a destacar. Perquè Curro i el seu cos tècnic han dotat a estos xavals d'una capacitat competitiva senzillament magnífica. I per descomptat que tenen qualitat! Molta. En alguns casos, moltíssima. No obstant això, jo recorde generacions del 'Mestalleta' amb una tècnica infinitament superior a l'actual que, inclòs, acabaren baixant a Tercera. Però enguany existís un factor diferencial: els 'veterans'.
Durant molts anys he argumentat en privat als rectors de la Ciutat Esportiva que per obtindre resultats esportius era necessària la barreja entre jugadors joves i experimentats. Que amb estos últims, els vestidors serien més forts, les victòries aplegarien amb més assiduïtat i que, amb la fam que provoca voler sumar punts, és més fàcil progressar. Perquè si des de la direcció esportiva no tenen dubte en els noms dels canterans amb capacitat per arribar algun dia al primer equip, només cal rodejar-los de futbolistes que coneguen la categoria perquè la seua evolució siga encara més ràpida. I precisament és esta la combinació que, encapçalada per José Ramón Alesanco i dirigida per l'ex lateral, ha permés que l'aficionat valencianista estiga il·lusionat amb el seu filial.
Els Ayala, Grego, o Quim han ajudat al creixement dels Carlos Soler, Lato, Sito o els Nachos -Gil i Vidal-. Estos últims, juntament amb el porter Antonio Sivera són el present i el futur a curt termini dels 'majors'. I és que Paterna -l'Acadèmia per als moderns- mai ha deixat de funcionar. Mai. I mira que hi ha hagut etapes en les quals, les coses no s'han pogut fer pitjor, però tot i això, tot i no haver sabut esprémer al màxim la seua capacitat, la cantera ha continuat donant resultats. Esportius i econòmics, que ambdós són importants. Sense tirar la vista massa enrere, els Albiol, Silva, Jordi Alba, Isco, Bernat, Paco Alcácer... sols amb ells -deixant a banda el seu rendiment sobre l'herba- el club va ingressar quasi 100 milions d'euros. Cent quilos!! Fixeu-vos si hi ha diners com per continuar apostant per l'escola, per la pedrera. Però de veres.
I si és en Segona A, millor que en Segona B, entre altres coses perquè l'ascens suposaria, a més, un ingrés extra per drets de televisió d'uns 6 milions d'euros. Diners per invertir en promeses del futbol nacional i internacional perquè si de 4 o 5 apostes que faces -parlem d'apostes que suposen un esforç econòmic per a la categoria- una de les mateixes t'ix bé, ja hauràs rendibilitzat la inversió per molts anys. I si no s'ho creuen, pregunten vostés: Quant val hui Carlos Soler en el mercat? I Lato? I Gayà o Jaume? Quants euros s'ha estalviat l'entitat de Mestalla gràcies a l'explosió dels seus canterans? Però ja no sols per una simple qüestió econòmica, que va! Ni tan sols pel rendiment esportiu que han donat, donen i donaran, sinó per altres intangibles. Què val que un seguidor puga identificar-se amb un, dos o deu futbolistes del seu equip? Quants diners costa que a Pedreguer, a Almenara o a La Pobla de Vallbona es parle més del València que del Reial Madrid o del Barça? No us ho podeu imaginar!
I un últim favor, posats a demanar, no se'n recorden de Paterna únicament quan la pilota no entra. Feu del València un club admirat per la seua escola. Està a la vostra mà. No us equivocareu i Mestalla ho agrairà per sempre. L'escola porta molts anys demostrat que és i serà, cavall guanyador.