Li podem donar les voltes que vulguem. D'a dalt a a baix, d'esquerra a dreta, en oblic o a circular. Li podem donar la interpretació que ens done la gana. Podem dir que a Mestalla Medié Jiménez no va perjudicar al Llevant, o que la culpa que els de Muñiz no guanyen des de fa onze jornades és del València CF. La mateixa ceguera envairà als quals sostinguen una o una altra premissa.
VALÈNCIA. Li podem donar les voltes que vulguem. D'a dalt a a baix, d'esquerra a dreta, en oblic o a circular. Li podem donar la interpretació que ens done la gana. Podem dir que a Mestalla Medié Jiménez no va perjudicar al Llevant, o que la culpa que els de Muñiz no guanyen des de fa onze jornades és del València CF. La mateixa ceguera envairà als quals sostinguen una o una altra premissa. Ni el València ha d'agenollar-se per haver sigut clarament afavorit en este partit, ni el Llevant peca en les seues queixes per l'arbitratge del diumenge.
I mentre tot açò ocorre, jo seguisc amb la meua. No em baixe del ruc i pense que açò afavoreix al final a este sistema viciat que és el futbol espanyol. Perquè després de moltes jornades perjudicant al València CF després del gol no concedit a Messi a Mestalla, arriba este partit per a donar de menjar a l'absurda teoria de "unes vegades et donen i unes altres et lleven". Ja hi ha argumentari per a justificar qualsevol arbitratge que perjudique al València CF d'ací al final de la temporada -i el mateix diumenge a la nit ja ho temien en el club-. Perquè igual de tendenciós és ometre que Medié té una influència directa en el resultat, com esborrar dels resums televisius el penal no xiulat a Kondogbia o la roja per una tarascada a Guedes. A més sensació de parcialitat, major pes per a exigir silenci en un futur.
Miren, a Medié se li va venir damunt Mestalla, igual que es va inhibir (ell i els seus assistents) del catàleg d'agressions de Damián Suárez a Getafe. Ja va haver-hi qui va eixir indignat a dir que el València CF va ser "un mal perdedor" per parlar d'açò després del partit davant els de Bordalás. I precisament açò és el que encaixa, àrbitres influenciables, que saben el que es juguen davant el soroll dels aliats mediàtics dels grans. Si hi ha soroll, els seus caps s'incomoden, i a ningú li agrada incomodar a un cap. I com els que formen i manen en el col·lectiu arbitral no estan ahí pels seus mèrits, si no per votar a qui els mantenia en el càrrec -pura i dura supervivència- doncs eixe és el missatge que arriba als col.legiats. El xiquet fa el que veu a casa: supervivència.
Tot açò és el futbol que han construït els clubs. Quan el València CF es queixava en privat (mai en públic) de l'entrada de Sergi Roberto a Pereira en l'anada de les semis de copa o que en la volta et clavara el primer gol Coutinho (160 milions d'Euros, o siga el teu pressupost i mig mentre tu has hagut de reforçar-te amb un descart de l´Atleti cedit i amb un altre de l'Arsenal), és la mateixa queixa que fa el Llevant quan es queixa que a Medié se li vinguera Mestalla el diumenge damunt. Li dic a tots ells que pregunten als seus presidents, a qualsevol. Que l'entrenador, o els jugadors, o els socis els miren als ulls i els diguen Què fan vostès per a canviar açò? A Quico Catalán, a Anil Murthy, a qualsevol president. Que els diguen "quan el Sevilla s'enfronte al Getafe amb tots els suplents en la jornada intersetmanal perquè reserva als titulars per a la final de copa que jugarà tres dies després en una jornada en la qual hi ha lliga, Açò no és adulterar la competició? No és adulterar la competició quedar bé amb qui mana i ajudar-li en un negoci de portar jugadors saudites que no donen el nivell? No es podia haver aprofitat eixa fitxa per a portar un jugador que poguera ajudar més?"
Per això els dic, pregunten a dalt, als qui manen en els clubs i saben que resposta van a rebre? Que hui tots ells van a baixar-se els pantalons miserablement fins als turmells per a aprovar amb els seus vots un nou sou per a Javier Tebas. Un milió dos-cents mil Euros nets, més quatre-cents mil en variables. Clàusula de divuit mesos, més altres nou mesos més de blindatge. Eixa és la resposta de qui vos hauria de representar en la indignació a qui ha construït la lliga més desigual del món: els presidents dels clubs. Difícil que puguen contestar, perquè estaran afluixant-se de la manera més indigna possible la corretja dels pantalons.
Per això, tots, la pròxima vegada, pregunten a dalt. Ja veuran com anem a riure...