X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

Rodrigo i deu més

17/12/2018 - 

VALÈNCIA. Quasi mil minuts. 992, per a ser exactes. Eixe és el temps que ha necessitat Rodrigo Moreno per tornar a veure porteria. Una eternitat, sí. I més encara per a un futbolista que estava i està cridat a ser un dels referents de l'actual València. Va ser dissabte a Ipurua. Després de marcar en la primera jornada davant l'Atleti de Madrid, l'hispà-brasiler semblava haver oblidat que uns mesos enrere havia sigut capaç d'arredonir la seua millor temporada amb un total de 16 gols sols en la Lliga. Però no. No ho ha fet. I, sense dubte, eixa és una sensacional notícia per al conjunt blanc-i-negre i, en especial, per a Marcelino. L'hispà-brasiler liderà de nou a un equip, l'entrenador del qual es jugava prou més que tres punts. Precisament per açò, l'asturià apostà pels seus, per aquells en què més confia. I entre ells, com no podia ser d'una altra manera, estava el '19'. Fins i tot, a pesar que estava a només uns dies d'aplegar als quatre mesos sense celebrar un tant.

La ràbia amb la qual va festejar la diana que obria el marcador va ser la reacció pròpia d'aquell que necessita llevar-se un pes de damunt. Un d'eixos enormes que a voltes no et deixen ni dormir. El seu crit fou d'alliberament. Perquè Rodrigo no va nàixer valencianista, però sent el ferro. Com el que més. I a diferència d'alguns altres, mai alça la veu. En les males, acatxa el cap i treballa. Treballa i continua treballant. No coneix altre camí. Per això, tots eixos gestos. I és que, a més a més, minuts abans ja havia maleït a tot allò que li va vindre al cap al comprovar com Asier Riesgo treia una mà miraculosa per a evitar el 0-1. Estava fotut. Sap que ha de donar més. Ell és el primer conscient. I a mi m'encanta que siga així. Perquè és d'este tipus de futbolistes dels quals ha d'estar sempre ple el vestidor de Mestalla. De jugadors que amb més o menys encert, es cabregen com a mones quan les coses no els ixen com esperen i que, damunt, sempre avantposen el col·lectiu al vessant individual. Que ixen a criticar el VAR o el que faça falta quan l'ocasió ho mereix. Com este passat cap de setmana. Era moment de dir prou i ho digué. En el meu equip Rodrigo i deu més. Sempre.

O millor dit, sempre que estiga en condicions físiques per a jugar. Perquè hi ha una qüestió que no m'entra en el cap. De veres, per moltes voltes que li pegue, no trobe cap explicació. I parle del tema mèdic. Pensar que tantes lesions musculars només són fruït de la casualitat, és conèixer ben poc el món del futbol d'elit. Jo eixa no la compre. Desconec quina és la causa de les mateixes, però quan la “mala sort” es convertix en una tendència deixa de ser una simple qüestió de fortuna.

Com tampoc ho és que Marcelino, deduïsc que amb el consentiment del cos mèdic, arrisque en excés amb els jugadors que arrosseguen molèsties. Dissabte va ser Paulista, a Torí el mateix Rodrigo...i per no parlar de com s'ha gestionat l'affaireGuedes. Símptomes de la poca confiança que el tècnic manté en la seua segona unitat. En els teòrics suplents. Suplents d'una plantilla en la qual s'han invertit 127 milions d'euros en fitxatges. Tots, futbolistes que estan obligats a donar un major rendiment sense que ningú els ho recorde. Ara bé, al mateix temps són jugadors fitxats a petició expressa d'un tècnic que ha perdut la confiança en ells en a penes cinc mesos.

Però la qüestió mèdica va més enllà. Per exemple: com és possible que el vertader cap del departament del club -per molt que no ho especifique en la seua targeta de visita- visca a Gijón, treballe per a l'Sporting i alhora haja de donar el seu vistiplau a qualsevol decisió important que afecte la primera plantilla? Una entitat que ha gastat tanta pasta no té pressupost suficient com per a convèncer a Antonio Maestro perquè deixe Astúries. O el que encara és pitjor, no hi ha cap metge amb capacitat i currículum nascut en qualsevol altre lloc de la Comunitat, d'Espanya o del món com per a dedicar-se en exclusivitat a tractar als actius més importants del club? De veres que no hi ha? I dels comunicats mèdics què? Ha de ser Marcelino qui haja de donar explicacions dels detalls de cada lesió? Tant costa explicar les coses? Ara, com també ocorre amb la plantilla, no és menys cert que va ser ell mateix qui va escollir a Maestro com a assessor extern. En fi, que posats a escollir, jo em quede amb Rodrigo. Ja saben, Rodrigo i deu més.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email