VALÈNCIA. El club valencianista va viure durant els seus primers anys sense cap entrenador que preparara l'equip. La majoria de les vegades eren els propis jugadors, en un exercici d'autogestió, els qui prenien les decisions que afectaven el vestidor. En altres ocasions confiaren la seua preparació a jugadors, en eixe moment en actiu, com el sevillista Juan Armet “Kinké” (1921-1922) o el barcelonista Agustí Sancho(1922-1923), els qui van dirigir a l'equip, en moments puntuals.
La primera vegada que el València FC va contractar un preparador va ser en la campanya 1923-24, quan el txec, Anton Fivébr va convertir-se en el primer entrenador “oficial” dels de Mestalla.
Nascut en Praga al 1888, als vint anys va començar a jugar en l'Sparta. A l'equip de la seua ciutat va jugar durant 12 anys. El 1920 va fitxar pel Brescia i va ser en eixe equip italià on es va iniciar com a entrenador.
Dotat d'una gran personalitat va estar en tres etapes diferents dirigint als valencianistes. La primera d'elles es va iniciar al juliol de 1923 i va durar fins la temporada 1925/26. Dos temporades més tard, va tornar a Mestalla fins a la campanya 1930/1931, en este període es va aconseguir la primera gran fita del club: el campionat de Segona Divisió i l'ascens a Primera. En la temporada 1934/1935 va tornar a fitxar pel València, per tercera i última vegada, com a recanvi de Jack Greenwell, però els resultats no el van acompanyar.
A banda dels campionats regionals guanyats i de l'ascens a la màxima categoria del futbol estatal, si la figura d'Anton Fivébr mereix ser recordada és pel seu concepte de club.
Els orígens de Fivber són bàsics per a entendre esta filosofia de treball. A l'actual Txèquia existien, des de mitjans del segle XIX, els sokols, organitzacions dedicades al foment de l'esport i el benestar físic. Per al tècnic txec, influit pel que havia viscut al seu país, un club esportiu no podia descuidar el seu planter i era bàsic en la formació dels futurs esportistes què, des de molt prompte, els joves aprengueren el conceptes del joc. El domini de la tècnica i la tàctica eren imprescindible i estes havien d'ensenyar-se als esportistes des de ben menuts.
Fivébr va crear la primera escola de futbol amb criteris moderns en l'entitat blanc-i-negra, distribuïnt als jugadors per nivells i edats. Per a la captació dels joves talents, va arribar a posar anuncis a la premsa local, on convidava els xiquets a presentar-se a les proves per integrar-se en el futbol base del club. La crida va tindre una gran resposta i van ser molts els que van acudir a rebre els ensenyaments del txec que, pacientment, els feia proves per vore les qualitats més destacades de cada un dels candidats a integrar el planter merengot. El seu gran llegat va ser el treball de pedrera, el futbol juvenil i les categories de formació que permetrien l'arribada al club de joves promeses que, amb el temps, es convertiren en realitats.
A més, el seu amor per l'esport, en totes les seues modalitats, sense dubte va ser clau per a la creació de les seccions esportives d'atletisme, hoquei herba,natació, ciclisme, boxa, caça, tennis, esgrima, natació inàutica del València FC, nascudesal 1924, un any després de la seua arribada al “cap i casal”.
A més, a l'historial del València FC/CF, Anton Fivébr continua sent el segon entrenador que més anys, sis, ha dirigit l'equip, una cosa que difícilment canviarà atenent a la dinàmica dels últims anys a l'entitat.