No podem afirmar que les tres decisions ací apuntades i que han deslligat una onada d'optimisme siguen decisions encertades, això només ho dirà el temps. No obstant això, ara tot pareix idíl·lic i de color de rosa
VALENCIA. Una de les teories que mantinc des de fa temps sobre la manera de gestionar de Meriton és que quan ho deixes tot baix mínims, qualsevol avanç et sembla una millora descomunal. Sense anar més lluny, després d'entregar-li tot el poder a Nuno i carregar-se a Rufete, l'arribada de García Pitarch (qui anys abans ja havia eixit per la porta de darrere del club) va paréixer una extraordinària notícia. Ídem amb els moviments de la banqueta. Els números del tram final de temporada d'Ayestarán no donaven -ni de lluny- per a una renovació, però veníem de Gary Neville. Així que més enllà de la sorpresa inicial, tampoc va haver-hi molta més discrepància.
Portem un període de temps en què el València CF pren decisions normals, lògiques, fàcilment argumentables... I realment venint d'on venim, ens pareix la bomba.
S'ha instal·lat la felicitat entre el personal pel fitxatge d'un director general que coneix el futbol espanyol, pel reconeixement al treball de Voro donant-li un càrrec que cuadra amb les deficiències estructurals del club i per l'elecció d'un entrenador que cuadra amb la idea generalitzada de les condicions que ha de tindre l'arquitecte de la reconstrucció.
No podem afirmar que les tres decisions ací apuntades i que han deslligat una onada d'optimisme siguen decisions encertades, això només ho dirà el temps. No obstant això, ara tot pareix idíl·lic i de color de rosa.
I tot això em provoca un batalló de preguntes: s'ha tornat de sobte Lim bon gestor? Ja ha entés el que és el món del futbol? Ha començat a conéixer el que suposa la dimensió del València CF? Ha deixat Lim d'estar mal assessorat? Ja no fa negocis amb Mendes? Se li perdona ja tot per tres bones decisions? Descartem que agafe el seu avió i sope amb Bartomeu per a acceptar una bona oferta pel poc que queda vendible? Entenem que este estiu el València CF no vendrà als seus millors futbolistes quan cal rebaixar el cost de la plantilla en uns 40 milions d'Euros?
Sent ser el desbaratafestes de torn, però com no coneixem les intencions d'un propietari que mai les ha explicades i que fa més d'un any que no ve per València, entendrán que algún dubte sí que tinc.
No em malinterpreten, preferisc esta versió del València CF. Preferisc estar amb el dubte de quin és el projecte de l'amo a estar comprovant en el dia a dia que açò és un desastre. Preferisc que ens envolte la tranquil·litat i comentem que açò pinta prou millor (perquè a hores d'ara, açò pinta prou millor) . Però l'edat i l'experiència em diu que no estem exempts d'un telefonada des de Singapur que ens torne al catàleg de les decisions més errònies de la història de la gestió en el món del futbol.
I sobretot -encara que açò quedarà reduït al no-res si entra la piloteta-, què ha passat per a que Peter canvie? Què ha ocorregut per a donar-se compte que posar als seus -perquè no es fia de ningú més- ha sigut una política catastròfica?
Sí, ja sé que vostés em diran que els resultats -pitjors van ser els de la temporada anterior i no va dubtar a continuar per la mateixa línia-. Així que la gran pregunta és què ha propiciat el canvi de rumb.
De moment, ho disfrutem i ho reconeixem. I els done només una dada: només amb el fet de que Lim haja acceptat l'entrenador proposat pel seu director general i el detall que Marcelino no haja hagut de viatjar a Singapur per a ser ungit, li atorga més força a director general i a entrenador, que qualsevol dels intents d'estructurar un club com si fóra una empresa.
Per ací comença tot, i pareix que el camí apunta a eixe rumb. Disfrutem-ho.