opinión pd / OPINIÓN

Del "chiringuito" del G-14 al de la Superlliga

24/04/2021 - 

VALÈNCIA. Molt de rebombori mediàtic s'ha viscut des del passat cap de setmana quan es va fer pública la presentació del projecte de la Superlliga europea de futbol, parida i concebuda per la visió empresarial del, en paraules d'Emilio Butragueño “ser superior”, Florentino Pérez, el president del Madrid. Eixe club, que si el món fora un ou ja faria temps que se'l haguera menjat.

La creació d'este engendre, ja feia temps anava rondant pel cap del “ser superior”. Només era una qüestió de temps que eixira a la llum. No és cap novetat que la “creme de la creme” del futbol continental vullga apartar-se dels seus parents més humilds.

Als inicis del mileni ja va existir un primer intent de rebelió dels equips més poderosos, amb la creació del G 14. Un grup “selecte” format pels, en eixe moment, clubs més poderosos econòmica i esportivament d'Europa. Els seus fundadors foren: Madrid, Barça, Milan, Juve, Inter, Porto, United, Liverpool, PSV, Ayax, Bayern, Borussia Dortmund, Olimpique de Marsella i PSG. En 2002, este grup va ser ampliat passant a ser dihuit els seus membres, encara que no va canviar de denominació. Les noves incorporacions foren: Arsenal, Bayer Leverkusen, Olimpique de Lió i València.      

Eixe G14, malgrat que no va ser reconegut per cap instància oficial del futbol, va ser un lobby important d'oposició a la UEFA i la FIFA. El principal propòsit d'este grup de pressió, en un primer moment, va ser l'exigir una compensació econòmica pels jugadors cedits a les seleccions i per les possibles lesions que es pogueren produir mentres els esportistes competien representant als seus païssos. Altra exigència plantejada va ser la planificació del calendari futbolístic internacional per a evitar que es solaparen els partits de les seleccions i els dels clubs.

Al març de 2006, el G-14 va presentar una proposta per a canviar el format de la UEFA Champions League. El que es pretenia no era més que el assegurar-se la participació, any rere any, dels seus membres, obrint la posibilitat de crear, junt al màxim organisme del futbol continental, una “Superlliga Europea”. En 2007, la UEFA va exigir dissolució d'este grup per considerar-lo insolidari i elitista.

Al gener de 2008 es va arribar a un acord pel qual FIFA i UEFA pagarien compensacions econòmiques per les convocatòries dels jugadors internacionals i per les seues lesions, com a contrapartida el lobby es dissoldria.

El G14 va continuar en actiu fins al 2008. Des d'eixe any fins l'actualitat, el club de Mestalla ha vist com la seua influència i presència entre els clubs europeus més poderosos ha anat minvant. En este període, el València ha viscut inmers en una profunda crisi econòmica que l'ha perjudicat en la vesant esportiva i social. La seua presència en les competicions europees, no ja en la Champions sinó també en la Europa League, no ha sigut constant. El que ha fet que el seu rol no tinga el  protagonisme ni la trascendència que per història, trajectòria i tradició es mereixia. La prova més evident d'esta afirmació no ha sigut la seua no inclusió entre els dotze clubs que pretenien, segons ells, “salvar al futbol” trencant, de manera egoista i injusta, amb l'establishment del futbol europeu i mundial, sinó que ni tal sols estava en les quinieles per ocupar una de les cinc places destinades als convidats a eixa festa privada.

Una mostra més de la nefasta gestió que, desgraciadament, ha viscut i viu l'entitat de Mestalla des de fa massa temps i del seu irrellevant paper en un futbol cada vegada més globalitzat.

Noticias relacionadas