VALÈNCIA. Després del paró, quan el Liverpool estava a un empat de guanyar la seua primera Premier League, al diari més popular d'aquella ciutat (el Liverpool Echo) entrevistaren al encarregat de vendre el club. Un senyor posat per un banc al capdavant de l'entitat en una operació similar, però en la seua versió decent i honrada, a lo succeït ací.
La història és que eixe home va dir coses que coneixem molt bé. Va resultar que l'oferta econòmica de Peter Lim i Fenway eren pràcticament idèntiques. La diferència va radicar en les entrevistes personals i l'exposició del projecte. Martin Broughton va vindre a dir que després de diversos cara a cara amb els candidats li quedà prou clar que al singapurès no li interessava el futbol, a més de mostrar un absolut desconeixement pel Liverpool FC, la seua història i arrelament social. Assumpte que l'americà coneixia al detall amén d'estar summament preocupat per potenciar l'estructura esportiva. Davant aquella tessitura, Broughton va afirmar que no anava a deixar el club en mans d'algú que ho ignorava tot d'ell.
Pot ser que d'allò Lim aprenguera alguna cosa, per això quan va aterrar a les nostres vides es va agenciar d'un comercial que ens venguera la moto. Un que ara no pot eixir a fardar de venda i d'haver tingut la perícia de deixar el club en les millors mans. Un que s'amaga perquè sap massa bé que és còmplice d'haver construït una de les majors mentides de la història. I que pot desembocar en la mateixa desaparició de l'entitat, o en el seu defecte, en una hecatombe de difícil solució.
Fugint de voltors acabarem abraçats a una hiena.
La major transacció del món del futbol no paga als seus futbolistes, no té amb que avalar pagarés, ni qui li'ls avale. I hem tornat al menú del McDonalds. Si el dia que es va presentar Meriton a València algú ens haguera dit que a hores d'ara estaríem amb impagaments, i buscant a Ricardo Costa i Helder Postiga (si tenim sort) per a reforçar l'equip, agafem pel pit al menda i ho tirem per un pont.
Però això seria al 2014, on es criticava i exigia al govern de l'entitat per molt menys. Ara, bàsicament, s'aplaudeix amb les orelles absolutament tot i s'inventen històries per a justificar un desacatament.
L'inventor principal, àlies Murthy, sap molt de passat, però poc de present. Quan repeteix allò de que el model no era sostenible, en realitat, està evitant inculpar-se. Lo insostenible és quedar 12è, 12è, i 9è generant el corresponent forat financer. Que és lo que ocorre cada vegada que fiquen la mà en lo esportiu. Lo insostenible és donar pèrdues per valor de 100 milions en els seus tres primers anys de gestió, l'única cosa que els va fer cridar a Alemany per la via d'urgència perquè si no es tornava a Champions no es podia pagar a Bankia (eixa temporada finalitzava el període de carència). Lo insostenible és repartir-se tres milions d'euros en sous i dietes un grupet de persones que no aporten absolutament res a l'entitat. Tot este show de la provocació i l'estultícia no és més que una mera cortina de fum per a desviar el focus de la seua negligent gestió.
Falta explicar per què si Lim ha fet una nova aportació a les arques els futbolistes no estan cobrant. Si se li ha retornat el préstec al 1,5% d'interès. O quan està previst fer-ho, perquè explicaria moltes coses.
Però en fi, és la mecànica habitual d'un al que se la pela tot. Algú amb projecte e interessat realment a ‘guanyar la Champions en cinc anys’ hauria actuat d'altra manera des del primer dia. Perquè el vertader problema d'esta entitat és de taulell i deute bancari, no de no poder fitxar. Un Fenway, sabedor que la viabilitat del club passa per ahí, haguera fet una ampliació de capital de 100 milions per a acabar l'estadi, no per agastar-se'ls en Negredo, Rodrigo i André Gomes. Un Fenway hauria creat una estructura esportiva sòlida, reforçada amb la tecnologia més capdavantera, enlloc d'arraconar als tècnics de la casa fins a convertir-los en mer decorat pera deixar-ho tot a l'atzar d'un representant i els seus interessos creuats amb l'amo.
Això succeeix quan deixes el teu club en mans d'un broker que s'ha fet milionari especulant en borsa. Perquè Lim no sap el que és gestionar una empresa, fundar una, ni passar-se hores en vela per a traure-la avant. Simplement ha vingut ací a jugar al trade amb futbolistes. I això, que és l'única cosa que li importa i sap fer, li està eixint molt bé.