VALÈNCIA. Fulla nova de calendari. Dècada nova, ja saben. I propòsits en llibreta nova per estrenar. Per a servidor l'any comença en setembre, amb el curs de tot. Curs escolar, curs laboral, curs esportiu i, qui ho tinga, curs sentimental. El màxim accionista apareix al Instagram de la seua filla amb les canes que donen la seua edat i no pels disgustos que li dona aquella inversió que sembla tindre oblidada nomenada Valencia CF. Almenys eixa és la conclusió a la que es pot arribar del moviment inexistent en matèria de reforços d'una plantilla que mostra compromís en molts dels seus components però sembla no ser suficient.
Ara quan passe Reis, la bombolla nadalenca se'n anirà per tornar l'any que ve i podrem viure novament les nostres misèries particulars del nostre dia a dia, lluny ja de les farteres a taula i dels bons gots de vi i champagne. I per anar començant a tornar a la realitat hui partit dels que ja s'anomenen de la lliga del Valencia CF. Les xifres així ho diuen. I sembla que el Cádiz serà com el Bayern, vista la feblesa que demostra l'equip a nivell futbolístic i mental. Ja possats a buscar solucions des de la banqueta, la direcció de Corona deuria tindre ben marcat a Álvaro Cervera com a opció per a un futur no molt llunyà en el cas que la opció Gracia no acabe de cuallar. Un entrenador que transmet, amb un bon llibre de jugades i que sap que és i significa el Valencia CF i la seua història per haver-la viscut des de dins. I també deuria tindre anotat a Nacho Vidal i el seu retorn, més enllà de totes les opcions que puga tindre de manera asequible per a ara gener, si el deixen, i per a la pròxima temporada.
L'hivern ha arribat. Com en Game Of Thrones que van preparant-se per a les neus i les complicacions. I, en certa manera, per a la guerra. Eixe hivern és una metàfora de la vida. Com la que té ara el Valencia CF. Fins i tot, amb un cert gest de complicitat a la nostra història, el màxim accionista sembla un caminant blanc. No diu res, de vegades somriu, porta els cabells blancs i sembla que porta al cap una fulla de ruta poc favorable per aquells somnis del valencianisme de ser part noble en Espanya i Europa, sent ara la màxima necessitat d'eixir d'on fa més calor de la taula classificatòria.
Tres partits en una setmana. Cadència de competició. De vegades és millor aixina. Sense temps per a celebrar ni per a lamentar-se. Lliga i Copa, amb un partit trampa. Descans de setmana i mitja per saber, de totes totes, el camí que tocarà viure. Tot això espera. L'hivern ha arribat. Esperem que no siga per a quedar-se.