Llevant-València i un partit accidentat

VALÈNCIA. La setmana pasada a Orriols es va viure l'últim partit entre els dos equips més representatius del panorama futbolístic de la ciutat de València. Al llarg dels anys, molts han sigut els partits jugats entre els equips representants de la València  merengue València FC/CF i el CD Mestalla i els de la València marítima i granota, amb totes les seues múltiples denominacions al llarg del temps: Llevant FC, Gimnàstic FC, Udelage i Llevant UD.

Els duels jugats amb més passió, tant al terreny de joc com a les graderies, sense dubte foren els disputats en els anys 20 i 30 del passat segle entre valencianistes, gimnastiquistes i llevantinistes.

Arran de la creació del campionat estatal de Lliga, al 1928 i la divisió del futbol en diferents categories els enfrontaments entre els tres clubs valencians quedaren circunscrits únicament als campionats regionals o superregionals. I precisament, va ser en un partit del superregional de 1934, jugat al camp del camí fondo del Grao, la llar del Llevant FC, quan la passió per presenciar el matx de la màxima rivalitat a punt va estar d'acabar en una tragèdia.   

El partit entre els dos grans rivals capitalins, on es jugaven la posibilitat de colocar-se en primera posició del campionat, va despertar tanta espectació, que les entrades venudes, tant a les oficines valencianistes com en les llevantines, s’esgotaren ràpidament. Quan faltaven uns deu minuts per començar el partit i les graderies estaven plenes de gom a gom, es va escoltar un fort soroll semblant a una explosió, advertint-se de seguida que la causa d'aquell estrèpit havia sigut l'enfonsament de la tribuna gran de general, situada en una de les bandes del camp.

Eixa graderia, de fusta, no va poder resistir l'excés de públic que sobre ella s'havia col·locat, venint-se tota ella a baix en els seus més de cent metres d'extensió. El públic, que ocupava la tribuna sinistrada, va actuar amb gran serenitat i decisió, el que va alleugerar l'alarma. Ràpidament, es va començar a auxiliar els ferits lleus en el mateix botiquí del camp, traslladant-se als més greus, en automòbils particulars, a les diferents cases de socors de la ciutat.

Afortunadament, l'incident va tindre menys conseqüències del que en un primer moment es podia pensar. Quatre espectadors van patir fractures greus i altres quaranta patiren contusions, excoriacions i altres ferides de caràcter lleu.

Entre les causes de l'enfonsament de la grada, revisada abans de l'inici de la temporada pels arquitectes municipals, a banda de l'estat dels materials i del sobrepès per la quantitat d'aficionats, es va barallar la possibilitat de que la pluja, caiguda durant la setmana, haguera estovat el terreny sobre el qual s'assentaven els pivots de sosteniment fent inestable la instal·lació.    

Amb la caiguda de la grada no acabaren els sobresalts, ja que  tot just començat el partit, es va ensorrar també una de les tanques que envoltaven el camp, situada darrere d'una de les porteries, a conseqüència, novament, de l'excés d'espectadors. Per sort en este nou ensurt no hi hagueren ferits.

Inexplicablement, el partit es va jugar i l'equip local va aconseguir la victòria per 2-1. Resultat que seria crucial en la classificació d'eixe superregional, que va finalitzar amb el triomf dels grauers, empatats a punts amb el Sevilla i l'Hercules i amb només un punt més que el València.