Fa una setmana i un dia d'allò. I de manera involuntària, això faltava, la comparativa provocada per Ramos ha tornat a reviure en la memòria aquells moments. No és fàcil fer el que va fer Soler. Ara, també té mèrit fallar-ne dos. Quasi arriba a igualar al mite Palermo, que en va fallar tres. Però crec que estaran amb mi que les actituds de Soler i Ramos eren ben diferents a l'hora de ficar-se a executar la pena màxima. No té el nom de bades. Cal responsabilitat, sang freda i, per damunt de tot, no fer riure. Ni riure's de ningú.
Panenka, Antonin, va fer de la seua sort als penals un art. I el seu bigot i la seua gesta van provocar el naixement d'una revista que junta els bons textos i el futbol de sempre. Soler, amb bigot, barba o el que vulga és futbolista dels de sempre. Dels que senten el ferro. Dels que respecten la professió. I el seu club, punt important. Un partit amb importància com aquell no permetia cap frivolitat. Pot ser eixa siga la diferència. Un partit d'una competició menor de seleccions i un partit de lliga que fera baixar la marejada de club que toca viure.
La pelota no se mancha, que deia Maradona. I l'escut, ja posats, tampoc. Cal tindre el compromís que es va mostrar al camp en l'últim partit. Cal recuperar tots aquells esperits del passat que facen falta. A gust de consumidor. Les tradicions valencianistes per fer-se fort en el solar que s'ha convertit el Valencia CF, institucionalment parlant. I ara és moment de ser correcte llançant els penals. Sense floritures. No es poden permetre. No és mala setmana esta per donar-se un gust i revisar, en qualsevol de les llibreries, el relat que té el valencianisme. Que el té i molt potent. És la manta que ens queda mentres els jugadors ens ajuden a abrigar-nos en l'hivern que va venint de camí.
Si el club ha de tirar un penal, o dos o tres, m'estime més que siga a l'estil Soler que no al de Ramos. Encara que siga pel bigotut d'Antonin. O com ho feia Kempes, com a molt. Però millor com Carlos, que era com Gaizka. Amb serietat i respecte. Aixina vam ser. Aixina serà el camí per tornar.