VALÈNCIA. Esta setmana ha faltat, als 73 anys, l'últim cavaller que quedava al consell d'administració del València. Coses del destí, la seua mort es va produir només dos dies després que els dos equips on va desenvolupar la seua carrera professional jugaren en la que va ser sa casa: Mestalla.
Queda lluny aquell estiu de mitjans dels seixanta quan un jovenet, de tan sols setze anys, va arribar des d'Elgoibar a la capital del Túria per formar part de l'equip juvenil del València. Però, amb deset anys i sense passar pel filial, Juanito Cruz ja va debutar amb el primer equip. Primerament, gràcies al seu portent físic i el bon maneig del baló va jugar d'interior dret, fins que “Mundo” el va reubicar al lateral d'eixa mateixa banda. Eixa seria la seua posició i des d'ahí es va convertir en un referent del València dels darrers anys seixanta i dels primers setanta del passat segle.
Defensant la samarreta valencianista va jugar dotze temporades i entre mitges va jugar altres quatre en el Real Madrid. Va ser internacional per Espanya en vint i huit ocasions. Amb els de Mestalla va aconseguir la Copa de 1967, la Lliga de 1971, la Recopa i la Supercopa d'Europa de 1980.
Passats uns anys de la seua retirada va continuar unit al club dels seus amors fent les funcions de delegat de l'equip. Posteriorment va ser directiu, membre del consell d'administració al mateix temps que feia d'embaixador del club.
Per la seua personalitat i carisma era la figura amable de l'actual òrgan directiu de l'entitat i la seua presència era habitual als Fòrums Algirós organitzats per la Fundació del València.
Ara, la seua absència com aconseller de l'entitat no serà coberta per ningú.Així ho ha anunciat l’infame president que ocupa la llotja de Mestalla. Sense Sol, el valencianisme militant, el que pateix, viu i sent el dia a dia del club, quedarà orfe al màxim estament de l'entitat.
Un estament directiu que, utilitzant el poder de les accions, ha decidit acallar les crítiques que anava a escoltar en les properes Juntes Generals d'Accionistes. Una decisió dictatorial pròpia del personatge que ja va voler fer callar Mestalla durant un partit.
La mostra definitiva per a fer saber, si a estes altures encara quedava algu que confiarà en “la banda del'esmorzar”, que ja no hi han ponts possibles, ni cap mediació, ni interlocutor vàlid entre esta gent vinguda des d'onze mil quilòmetres i el poble de Mestalla.
Almenys el bo de Juanito Sol ja no tindrà que passar més vergonya per la seua culpa. Com va dir l'amic Jesús Roig a Twitter: “Nos hemos quedado sin Sol. En el Consejo de Administración del VCF solo quedan tinieblas”.