VALÈNCIA. Aquell que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la”, esta frase s'atribueix a diferents personatges, des de Confunci a Napoleó, així que resulta complicat saber qui va ser el primer que, de veritat, la va pronunciar. Però, més enllà de conèixer la seua autoria, el que ens ha de cridar l'atenció és la seua aterridora veracitat. El coneiximent del passat és una arma més que necessària per reconduir el present i assegurar-se un bon futur.
El tema dela història del València estic segur,per pròpia experiència, que és un aspecte desconegut i que a més ni els interessa als actuals okupes de Mestalla.I ha arribat l'hora, aprofitant que el València començarà esta jornada de Lliga empatat a punts amb l'Elx, el primer equip que ocupa les posicions de descens a Segona(classificació enganyosa ja que els il·licitans han disputat dos partits menys que els valencianistes), de recordar el que va succeir la temporada 1985/86.
Eixa campanya el club es trobava immers en una situació econòmica lamentable, amb un deute proper als 1.800 milions de pessetes, en bona part provocat per les promeses incomplides pel govern central en relació a les ajudes que mai es reberen per la remodelació feta de l'estadi de Mestalla per albergar els partits dela selecció espanyola al Mundial del 82. La ruïnosa situació financiera que arrastrava l'entitat l'havia allunyat de les posicions nobles de la classificació en les campanyes precedents.
L'absència de múscul econòmic feia que cada vegada el planter tinguera menys potencial. Valga com a exemple el fet que eixa temporada les úniques incorporacions foren les de Muñoz Pérez, Sánchez Torres i les dels mestallistes Voro, Giner i Fenoll i que les funcions d'entrenador les fera Óscar Rubén Valdez, un técnic de la casa.
Els mals resultats provocaren que al gener fora cesat l’entrenador i es contractara, com a revulsiu, a Alfredo Di Stéfano. L'objectiu ja no era el competir per la Lliga ni per les competicions continentals, com el campionat del 70/71 o la Recopa del 80, éxits aconseguits per l'argentí en els seus anteriors períodes al front dels valencianistes. La meta en eixos moments no era altra que el tractar de salvarla categoria. Però, ni Di Stefano va poder revertir la situació. El València va acabar, per primera i esperem última vegada en la seua història, ocupant una de les places que el condemnava al descens a Segona.
Un deute astronòmic, la impossibilitat de reforçar l'equip, juntament amb un primer equip massa jove i inexpert, com per a ser capaç d'afrontar una situació tan complicada, feren que el València signara la seua pitjor temporada en Primera Divisió. Els de Mestalla varen deixar la màxima categoria del futbol estatal després de 55 anys a l'elit de manera ininterrompuda.
Ara, tres dècades i mitja després, la situació del València és, en molts aspectes semblant a la que acabem de recordar. Açò ha fet encendre’s les alarmes, no sabem si de la propietat i dels okupes de la llotja, però sí de bona part de l'afició, que recorda el que va succeir a mitjans dels anys huitanta. La sort és que encara queda molta Lliga per davant i temps per revertir la situació. Confiem que entre Javi Gracia i els jugadors aconseguisquen que no es repetisca la història.