VALÈNCIA. Ara que tot fa pensar que la Superlliga europea de fútbol no és més que un projecte fantasma que només defensen el FC Madrilona i la Juventus. Pot ser bon moment per fer una tranquila reflexió al voltant del perill que haguera suposat per al futbol. Per a fer-ho, res millor que analitzar el que ha succedit amb la competició europea més semblant a l'engendre ideat per Florentino Pérez i companyia i que ja té més de vint anys de vida: l'Eurolliga de bàsquet.
Una competició fundada en l'any 2000 per alguns dels clubs més importants del bàsquet continental al marge de la FIBA. Esta nova competició, va iniciar el seu camí oferint la possibilitat de competir en ella als campions i millors equips de les diferents lligues estatals. Però amb el pas dels anys va anar reduint la quantitat d'equips participants, així dels 32 inicials s'ha passat als 18 actuals, al haver-se fet cada vegada més restringit el seu accés. Un accés en el que primen aspectes que poc, o gens, tenen a vore amb els resultats esportius dels equips en les seues lligues domèstiques. Per exemple la pròxima temporada tretze equips participaran per tindre llicència de llarga durada, dos per tenir-la de dos anys, dos places seran per al campió i el finalista de l'Eurocup i l'última plaça serà per invitació. Traduït cap participant ho farà pels resultat esportius aconseguits en la seua lliga estatal. De fet, el València Bàsquet, semifinalista en la lliga d’esta campanya, vora com la temporada vinent el Baskonia, equip a qui enguany va eliminar en els quarts de final, la jugarà mentre que els valencians hauran de disputar la segona competició europea: l'Eurocup.
Esta separació efectiva entre la l'Eurolliga i les competicions estatals no ha fet més que produir la devaluació d'estes últimes. Si ens fixem en Espanya es podrà observar clarament del que estem parlant. Des de la creació de l'Eurolliga només ha guanyat l'ACB un equip que no la jugava eixe any: el València BC en 2017. Mentres que en les deu campanyes anteriors a la seua fundació foren quatre els equips que la guanyaren: FC Barcelona (4), Real Madrid (3), Joventut (2) i fins i tot un club modest com el Manresa. La mateixa situació es dona en l'altra gran competició estatal, la Copa d'Rei. Des de 2000 fins a hui, només un equip que no disputava la màxima competició continental ha guanyat el torneig del KO: el Joventut al 2008. En les deu temporades anteriors a l'Eurolliga van haver set campions diferents: Baskonia, Estudiantes i Barça amb dos triomfs per a cadascu d'ells i València, Joventut, Madrid i Manresa amb un títol.
La impossibilitat d'accedir a l'Eurolliga també ha repercutit negativament en la resta d'equips ACB a nivell econòmic ja que el saber que no tenen cap opció d'entrar en esta restrictiva competició, encara que obtinguen bons resultats en la pista, dificulta sobre manera l'opció d'aconseguir bons patrocinadors. Així que molts clubs només poden sobreviure formant jugadors, que no podran gaudir i que hauran de vendre, irremediablement, als de l'Eurolliga.
Si esta competició europeal ha afectat negativament a l'ACB, la considerada segon millor lliga de bàsquet només per darrere de l'NBA, el seu efecte sobre altres competició estatals europees ha sigut devastador. L'Eurolliga s'ha portat per davant a lligues fa dècades punteres com les d'Itàlia, Grècia o incipients com la de França i ha fet desaparèixer del panorama competitiu a clubs mítics com els italians de Cantú, Varese, Treviso, Pesaro, Siena o els dos de Bolonia, convertits en ombres del que van ser i en Grècia equips com l’Aris i el Paok de Salònica la temporada passada ocuparen les dos últimes places lligueres i no baixaren per la suspensió del campionat per culpa de la pandèmia. En el país hel·lènic, a més, es dona la paradoxa que l'Olimpiakos, u dels dos equips grecs que disputa l'Eurolliga, milita en la segona categoría del bàsquet grec.
Així que, encara que és impossible avançar el que passarà en el futur, sí agafem com a referència el que ja ha succeït en el bàsquet crec que no hi han dubtes: Superlliga europea de futbol, NO GRÀCIES.