Insígnia i ignomínia

VALÈNCIA. La setmana passada el valencianisme de base es va manifestar massiva i pacíficament en contra de la gestió de Meriton Holding. Coincidint amb esta mobilització, el Financial Times, el diari internacional d'economia de major reputació i el més venut en el món en la seua categoria, va publicar una entrevista amb el màxim accionista del València.  Arran de les declaracions, provocadores i prepotents, realitzades per Lim a eixe prestigiós diari britànic, les reaccions del valencianisme han sigut moltes i diverses. Des dels diferents grups i plataformes d'oposició als okupes de Singapur, als representants dels partits polítics, a una persona tan responsable de l'actual desgavell societari i accionarial de l'entitat de Mestalla com Paco Roig. Parafrasejant a Gerard Piqué, a Roig se li podria dir allò de: “Paco, contigo empezó todo”.

Però, sense dubte, entre totes les veus que han comentat les paraules del prepotent singapurès, tal vegada la més cridanera, per la seua inesperada intervenció, després de molts anys de sospitós silenci, ha sigut la d'Amadeo Salvo. L'empresari valencià que va tindre un paper fonamental en l'operació de compra de la majoria accionarial que va convertir a Lim en el que hui és en el València. Salvo, des de la presidència del club, va iniciar una campanya contra el banc que en eixe moment era el màxim creditor de l'entitat, construint un relat i liderant les masses amb la finalitat de conduir la nau valencianista cap al port que més li va interessar: Meriton Holding Ltd. 

I parlant de naus i de ports, no podem deixar de comentar el paper jugat en tota eixa opera bufa que va ser el procés de venda dels de Mestalla per l'actual president de l'autoritat portuària de València: Aurelio Martínez. Exercint de president de la Fundació del València durant eixos anys, va ser un dels actors principals en tota esta trama. Fou l'escuder de Salvo i va exercir de portaveu de Lim. La dupla Amadeo Salvo -Aurelio Martínez, “tanto monta, monta tanto” va aplanar el camí durant el procés de venda, en el que la transparència va brillar per la seua absència, per a que l'oferta arribada des de Singapur fora finalment l'escollida. 

Eixa venda es va fer, segons la versió de Salvo i de Martínez, sobre una sèrie de premisses que el comprador havia de complir per a que es poguera certificar el traspàs del València a l'inversor asiàtic. Ara, passats els anys i comprovat el grau de desídia, el desinterés, les provocacions i les constants mentides que han eixit dels diferents “funcionaris” del club arribats de Singapur, ningú podrà negar que eixe contracte, on en teoria es va posar negre sobre blanc les clàusules de la venda, no és més que paper mullat.

Si Salvo, com Sant Pau quan va caure del cavall, acaba de vore la llum i s'ha  convertit en opositor a Peter Lim, Aurelio Martínez pel contrari continua, almenys públicament, sense penedir-se de la venda i continua considerant que va ser una operació beneficiosa per al club.

Per a més inri, Aurelio Martínez va rebre la insígnia d'or i brillants del club de mans d'Amadeo Salvo, el 30 de novembre de 2014,  juntament a dos símbols del valencianisme com el mític Españeta i Pepito de los Santos. Si, com tot fa pensar, els fets i el temps li treuen la raó respecte a la venda del club, podria plantejar-se, en un gest que l'honraria, renunciar a eixa distinció, atorgada en agraïment per la seua tasca al capdavant de la Fundació durant eixe procés ignominiós per a la gran majoria de valencianistes.