VALÈNCIA. Corria l'estiu de 2017 i Marcelino estava immers en plena reconstrucció del vestidors després de la seua arribada i buscava, entre altres coses, porter. El complicat caràcter de Diego Alves i la seua edat van obligar a prescindir del millor parapenals de la història de la lliga espanyola. Quasi va caldre regalar-ho al Flamengo per a llevar-se d'al mig una figura que en els últims mesos va crear més problemes dels beneficis que va produir. Aquella decisió (la de traure a qualsevol cost al porter) va ser molt criticada en el seu moment. El temps s'encarregaria de posar-la en el seu lloc.
El primer assenyalat per Marcelino va ser el francés Areola. L'actual porter del París Saint Germain era del grat del tècnic asturià. Ho va tindre al Vila-real i li semblava una molt bona aposta, no obstant això els 16 milions d'euros que els parisencs demandaven simplement per a començar a entaular negociacions van dissuadir al València d'esta possibilitat.
Calia buscar una altra alternativa. Marcelino va començar a buscar, i després d'una consulta amb Pablo Longoria (llavors encara en la Juventus) li va parlar del suplent de Buffon. Era brasiler, es deia Neto i estava fins als nassos de calfar banqueta després d'haver sigut important en la Fiorentina. El València CF va preguntar a la Juve, el jugador volia eixir i el preu s'ajustava. Neto anava a ser el nou porter.
Tot i el difícil caràcter de Diego Alves, és innegable recordar tot el que li va donar al València. A més de l'espectacular xifra dels penals parats, el brasiler va fer en diferents temporades partits completíssims que li van donar molts punts als de Mestalla; no anava a ser fàcil suplir-lo.
Preguntat a qui el va vore jugar em va respondre en termes molt taxatius: “mira el que et diré: vos sorprendrà. És molt tranquil, fins i tot decideix no tirar-se en pilotes a les quals sap que no arribarà, no és porter de tirar-se per a la foto. Té algun problemeta en alguna pilota aèria creuada (com el 90% dels porters), però és un portent en el mà a mà i en la col·locació. Té molt bons reflexos i una capacitat per a mantindre la calma en situacions extremes a prova de bombes”. No s'equivocava qui m'ho definia. I això que el seu començament no va ser senzill.
Neto va deixar ben clara al principi la seua qualitat, no obstant això va deixar dos errors puntuals. Un en el trofeu Taronja, i un altre en el Bernabeu en un titubeig discutible en fer un pas en fals en la falta que va vonvertir Marco Asensio en l'empat definitiu.
I hi ha van eixir els “sabudets”, perquè com deia sempre Don Luís Aragonés “de futbol i de medicina, tot el món opina”.
Va caldre sentir que el València CF havia perdut amb el bescanvi de porters, que este es quedava fent “l'estàtua massa voltes” i va haver-hi qui va apuntar amb bala de canó a Neto. Cras error.
El temps s'ha encarregat de demostrar que no fa falta fer “el saquet” (figura consistent a exagerar les estirades en llançaments impossibles de parar), i que “l'estàtua” fa miracles. Com el Crist do Corcovado del seu Brasil Natal. Petri, inalterable, gegantesc, amb els braços en creu tapant l'arc com el propi Neto fa quan eix a tapar un mà a mà davant el davanter rival.
Neto és un dels secrets millor guardats de la lliga. Mentre els focus es desvien cap a Oblak o Ter Stegen (molt bons porteres) s'obliden dels mèrits contrets pel brasiler; pels seus reflexos sorprenents i els seus nervis d'acer. Poques volte el voran fora de si o tirant-li la brega a ningú. Eixe caràcter el fa vital en finals de partit com els del Pizjuán o el Villamarín en els quals sembla que el seté de cavalleria vaja a atropellar-te.
Allí apareix Neto, per a fer fàcils parades de molt de mèrit, per a estar col·locat sempre en el lloc i per a resoldre situacions límit amb la temprança necessària com per a transmetre seny en viatges a la vora del precipici.
“Transmet molta calma. Ens dóna molta confiança mirar arrere i saber que està ell. Això també dóna punts”, em comentava un futbolista després del partit del Villamarín.
Servidor ha vist a grans porters defensant la meta del València CF, però Neto és un dels més complets que recorde. Els que el van sentenciar al començament -i encara hui et trobes algun- han de resar a Santa Lucia perquè els conserve l´orella, amb la vista ja no hi ha res que fer.
Sí que era una estàtua, la del Crist do Corcovado.