Reforçar a un mort

VALÈNCIA. El gran triomf d'esta indigència, que no dirigencia, és haver-nos convertit en experts de lo obvi. Analistes del deliri, on qualsevol barbaritat ha de ser esmicolada per la quantitat d'albercocs que la difonen, i se la creuen. Hem arribat al punt en el qual amputant-te braços i cames has vist a tipus, molt dignes ells, dir-te a la cara que no et queixes tant, que tens potencial per a vestir-te solet.

Ara vivim en un altre oxímoron sideral: “No veig al VCF amb pitjor plantilla que l'Eibar o el Valladolid”, et solten amb gran pompa, com qui descobreix la fórmula de la Coca-Cola. I on està el VCF, fill meu? On el Valladolid i l'Eibar porten tota la vida. Ningú amb una bona salut mental pot sorprendre's en mirar la classificació, o els partits. Ocorre allò que la lògica porta avisant mesos que ocorreria. Perquè encara que parega estrany, quan fas el que ha fet Meriton amb un equip, lo sorprenent és que t'isca bé. És matemàtic, normal. Estem on hem d'estar per planificació, plantilla i entrenador. I res canviarà això en el curt termini. Res.

Ja, ara el següent pas en esta malaltissa fugida cap avant és parlar de revolucions i reforços amb la irresponsabilitat que ens caracteritza, de reforços que cobren 7,5 milions i tenen un mercat tan ampli com atractiu com per a triar vindre a un desastre com el nostre. No? La burla no té fi.

No és assumpte per a frivolitzar amb portades trola, és més important del que pareix, atès que la situació del VCF només crida a pirates, caçafortunes o desheretats de la vida que no tenen on caure's mort. En una situació en la qual fitxar per fitxar és l'últim que necessita este grup, estàs condemnat a recórrer a gent que no aportarà res, o molt poc. I esta crisi requereix precisió de cirurgià, el més mínim error suposa la diferència entre la vida i la mort. I l'afrontes sense estructura esportiva per a encertar en la taula d'operacions. Pura superxeria. Tan desesperant, frustrant, com a greu. Encara que estem tan habituats a l'esquizofrènia que ja acceptem com a normal lo estrambòtic.

Potser el mercat al qual està condemnat el VCF es puga entendre millor recordant l'anècdota que contava la M&M en el seu primer any, quan cridaven a jugadors i es trobaven amb un NO rotund per la crisi de reputació que patia el club. Lo poc que van aconseguir convèncer per a reforçar al equip va ser fruit d'hores i hores de converses amb els futbolistes, i a força de tirar d'afins per a aconseguir l'espenta definitiva, després de molts telèfons penjats o respostes no donades. I va ser per una qüestió de feeling amb les persones amb les quals parlaven més que amb el VCF. Complete tirant de google i escolte les paraules de Van Gaal a la cridada del VCF en 2016/17.

Si a tipus reconeguts com Alemany i Marcelino els va costar convèncer a jugadors del muntó, què creuen que ocorrerà quan aparega per la pantalla del telèfon el careto d'Anil? Què té el VCF per a seduir a un entrenador de categoria o a un futbolista que vinga a marcar la diferència? Estes coses soles s'arreglen de dos maneres: Amb diners o amb projecte. I, llevat que Lim traga la cartera, no tens ni una (estàs pagant amb pagarés fins els finiquitos) ni l'altra. Per tindre no tens ni credibilitat. Amés, vindre ací per a passar a la història com el que va baixar a segona a tot un VCF no és un bon element de seducció.

Obviem el factor Mendes, perquè donem per fet que colarà lo seu quan li convinga.

I no hi ha més. Excepte posar-nos en peu i aplaudir molt fort a tots els que van ovacionar això; a qui es va mofar d'haver guanyat una Copa després d'11 anys engolint merda; als que sempre estan disposats a demolir el VCF per capritx; als que porten 20 anys desprestigiant a Aimar però ara li diuen crack a Guedes; i als que culpen de tot a tot el món menys als vertaders responsables. Amb una societat així l'únic lloc que té el VCF és el cementeri. Ningú podrà queixar-se que el seu nínxol no s'ho va guanyar a pols.